Parlo de mi

JPS Buda 2

Agost 2014

Vaig néixer a Tarragona l’any 1951, mil nou-cents noranta sis anys després que Juli Cèsar li concedís a la població l’estatut de colònia romana (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco).

Quan jo tenia sis anys els meus pares van decidir traslladar-se a Barcelona. Adéu Avinguda Navarra (avui Estanislau Figueres), adéu parvulari de Nuestra Señora del Carmen, adéu al balcó del Mediterrani i a l’aigua fresca de les fonts de la Rambla Nova… adéu, Tarragona; hola, Barcelona.

Un cop a  Barcelona, vaig tenir el privilegi d’anar a una escola de barri i de jugar al carrer fins a la pre-adolescència (un concepte de manual d’autoajuda per a progenitors molt amoïnats amb l’evolució del comportament dels fills; concepte que, si és que algú el coneixia,  ningú feia ni cas, perquè aleshores  els pares actuaven de pares i no de col·legues). Uns anys de boy scout (“scout un dia, scout per sempre”, es deia), fins que, sobtadament, uns atacs d’hormones van despertar la necessitat de recórrer altres dreceres. Un cop acabada la vida irresponsable i plàcida i després de la bufetada que ens va fotre el destí emportant-se al meu pare, vaig entrar a estudiar Ciències Econòmiques a Pedralbes, a continuar la gresca però amb una actitud més compromesa —és un dir— amb la societat, en aquella època en què els capellans i la policia compartien la feina de repartir hòsties. Entre vaga i vaga de PNNs, carreres davant dels “grissos”, estades a la cafeteria de la facultat, lectures compulsives de novel·les de ciència ficció, pel·lícules d’art i assaig, vetllades a La Enagua i el Zeleste, assemblees a les aules i sessions de recopilació d’apunts a la biblioteca, l’any 1976 em vaig llicenciar en Economia General. Per fi la meva mare va tenir la satisfacció de tenir un fill capaç —aleshores— d’explicar els motius del perquè “les variables del model no s’han comportat com s’havia previst”.

Després de quatre mesos de vacances i alguns dubtes sobre el camí a emprendre vaig entrar a treballar a Horwath & Horwath España, S.A. firma d’auditoria i consultoria, on vaig estar poc més de sis anys. Un company una mica pirat de l’oficina deia que els auditors érem els gossos guardians del capitalisme. Després de Horwath vaig estar tres anys a CIRSA —una ditta di biscazzieri, que em deia il commendatore Vittorio Mattera (bisca = casa de joc, timba; biscazziere = jugador, organitzador de timbes)— fent d’auditor intern i després d’ “executiu de comptes del departament de control d’empreses associades”, és a dir, fent de gos d’atura dels pastors Joan i Manuel Lao. L’any  1985 vaig entrar al grup d’empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Catalunya Ràdio,etc.) fins l’1 d’abril de 2014 en que vaig posar punt i final a la meva vida laboral (o potser no).  A la CCMA vaig tenir varies ocupacions, ben diverses: a Televisió de Catalunya vaig ser cap d’administració i, més tard, director financer; vaig ser director-gerent de TVC Edicions; director de l’àrea de màrqueting i comercial de Catalunya Ràdio; director de responsabilitat social corporativa del grup CCMA  i, finalment, director de compres del grup. Sempre tindré el dubte de saber si vaig ser tan dolent que en vint-i-vuit anys no vaig ser capaç de canviar d’empresa o és que sóc tan bo que no em volien deixar anar. Per si un cas, jo sempre he procurat ser humil i discret.

I ara sóc l’amo del meu temps (amb el permís de la meva família).

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: