Category Archives: Publicitat

Malditos cabrones. (Versión original subtitulada)

Lo que le puede pasar a la publicidad de las cadenas de televisión privadas cuando interrumpen abruptamente una película de acción y los subtítulos se quedan congelados.

IMG_3837

 

IMG_3838

 

IMG_3839

Tiene su gracia, pero si yo fuera el anunciante no me haría ninguna.

(Las imágenes son de hace poco más de un año, las hice en las fechas en que se cambiaron las frecuencias de los canales de alta definición)

 

Anuncis

La idea es buena pero no es nueva

Creativo gestando ideas

Creativo gestando ideas

Qué mal deben andar de imaginación algunos creativos cuando tienen que echar mano del baúl de los recuerdos para rescatar alguna idea. ¿O es pereza? Resulta que una campaña de Vodafone ideada por OMD la presenta “Panorama audiovisual.com” como si se tratara de una revolución en publicidad televisiva. Pues no, no es ninguna revolución; ni siquiera llega a ser una novedad. Lo de encadenar un mismo motivo en diferentes spots de diferentes productos y marcas ya lo hizo Jung von Matt/Spree hace unos años con una sutil “promostory” para DHL. Ignoro si entonces fue una idea original, el caso es que nunca antes lo había visto. Y, ya puestos a chafar la guitarra del todo, hay que decir que tampoco es ninguna novedad la idea del haz luminoso paseándose por diferentes escenarios: DHL también se le adelantó en esto.

La calidad de imagen del primer vídeo es bastante deficiente, no he encontrado nada mejor (además, antes de empezar la historia, se incluyen unos segundos de publicidad; ya se sabe, business is business).

La fotografía que encabeza el texto la hice el verano pasado, en Örebro, Suecia.


E la nave va…

“Informe final de la nau comercial Nostromo. Informe del tercer oficial. Els altres membres de la tripulació, Kane, Lambert, Parker, Brett, Ash i el capità Dallas, han mort. La nau i el carregament han estat destruïts. Deuria arribar a la frontera en sis setmanes, amb una mica de sort les patrulles em podran recollir. Ha informat Ripley, última supervivent del Nostromo. Fi de l’informe” 

Com li agradaria rebre notícia de l’informe final de la Nostra al compte que viu i treballa a Barcelona! (No confondre’l amb el compte de Barcelona que viu a Madrid i no treballa.)

 

D’intents per acabar amb la nau i el seu contingut ja se’n fan, ja. De moment algú ha aconseguit que en la recent reformada Llei de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i Fundació La Marató de TV3) s’hagi colat el requeriment de que la CCMA estableixi les condicions necessàries per reduir progressivament la publicitat a Catalunya Ràdio, fins a la seva desaparició (la de la publicitat, no la de la ràdio; d’això últim no en parla).  No es diu quan ha de deixar d’emetre publicitat la nostra ràdio pública, però, com que a l’immensa majoria de ciutadans els preocupa ben poc què significa renunciar als ingressos publicitaris en els mitjans públics, estic segur que així que hagi passat el moment àlgid de les retallades, quan ja estarem ben adobats i amb les butxaques bastant més buides, aleshores, zas!, la publicitat de les emissores de Catalunya Ràdio haurà passat a la història i ja ho podran celebrar el senyor compte, la seva cort i els operadors privats dels serveis de radiodifusió i televisió. 

Algú dubta que després li tocarà a TV3? 

(La imatge és de l’Àlex Marquina, un bon company de feina que ja està al corrent de l’ús que he fet de la seva fotografia.)


Quan els clàssics són moderns

Heu vist la publicitat que s’està fent del musical CHICAGO? Si? Segurament us ha cridat l’atenció allò de “¿Quién dijo que el asesinato no es un arte?

Doncs bé, si algú considera que és una troballa genialoide d’un creatiu inspirat, que descarti la idea. Traiem-li l’adverbi negatiu a la pregunta. Resposta: Thomas de Quincey, un polifacètic gentleman anglès, que  l’any 1827, va publicar una petita joia, un divertimento, que duu per títol “De l’assassinat considerat com una de les belles arts (On murder considered as one of the fine arts)”.    

No em vull fer ara l’intel·lectual, perquè jo vaig saber d’aquesta obra per pura casualitat: es dóna el cas que Thomas de Quincey, entre altres coses (i això no surt a Wikipedia), va escriure un tractat sobre economia, “La Lògica de la Política Econòmica”. Recordo, com si fos ara, que a classe d’Història del pensament econòmic, el profe ens va parlar d’aquest autor i que un company, el Jaume Reynal, un dels cracks del curs (n’hi havia un bon grapat, fins el punt que els normalets ens sentíem completament idiotes), ens va dir als que hi érem a prop seu, en veu baixa i sorprès, que el tal de Quincey havia escrit “De l’assassinat…” Fins aquí l’anècdota. Després, esclar, vaig llegir aquesta obra de Thomas de Quincey i la no menys interessant  “Confessions d’un anglès menjador d’opi (Confessions of an English Opium-Eater)” En fi, que qui podia semblar només un assenyat pensador de la cosa econòmica, era també un addicte a l’opi i la ironia salvatge. Això diu molt en favor dels precursors de la matèria, que no tot ha de ser rigor científic, què caram! 

Acabo amb una cèlebre frase de “De l’assassinat…”: “Si un comença per permetre’s un assassinat aviat deixarà de donar importància a robar, del robatori passa a la beguda i a la inobservança del  dia del Senyor, i s’acaba per faltar a la bona educació i per deixar les coses per l’endemà.


¿Es eso publicidad?

Lo peor de todo, para mí, no es el error lingüístico ni el pésimo gusto de este anuncio, es  la duda que me queda de que el/la machista hiponeuronal que lo ha perpetrado sepa que su público objetivo es receptivo a estas zafiedades. Me da rabia sólo de pensarlo.

La academia SOL prepara asignaturas de Economía, ADE y Empresariales


Publicidad: ¡más madera que es la guerra!

rr_anunciopp_130520094[1]

Hoy también escribo en castellano para que me entienda bien todo aquel que se sienta aludido. Y si alguien se siente aludido, por algo será. La cosa va del anuncio del PP en La Vanguardia sobre la ley de educación de Catalunya.

¿De qué se asombra tanta gente de bien? ¿De la falta de ética?  Pues vaya sorpresa. A estas alturas hay que ser muy cándido para escandalizarse de las artes que usan los políticos para jorobar al adversario. Todo vale. Y mientras no sea delito, cuanto más daño, mejor (siempre que no se haya pactado un cambio de cromos, claro; no vaya a ser que los otros saquen a relucir algun Madoff de última hora).

Alguien pensará que el medio podía haber puesto objeciones al anuncio, que el partido popular ya tiene otra prensa más afín. ¡Ja! ¿Y si ganan en las próximas eleccciones? El señor conde quiere estar a buenas con quien gobierne, cualquiera que sea su color. Se entiende.  Y la agencia creativa se dedica a crear, a impactar, le importa un pito lo que piensen los puretas defensores de lo correcto. El fotógrafo a lo suyo, que la profesión no da para muchas alegrías a no ser que uno se haya hecho con un nombre, y por algún sitio habrá que empezar. Supongo que los progenitores de los niños de la imagen se habrán prestado muy gustosos, váyase a saber por qué, si por dinero, por convicción política o por la simple vanidad de ver a sus nenes protagonizar un anuncio. O por todo a la vez.

¡Ah! Y es el colmo de la desvergüenza que nos quieran hacer creer que los creativos han tenido la consideración de ocultar los ojos de los modelos  para no identificarles y así respetar su imagen ¡Y un cuerno! Hoy en día se consigue ocultar el rostro con una sencillísima técnica de pixelado. No había ninguna necesidad de colocar esa tachadura negra que sustituye a la perfección la banda de tela que le pondrían a un condenado a fusilamiento…  Buscando el impacto. ¿O acaso no és lo que más resalta de toda la imagen?

¡Buffffff! Ética en los negocios.


ZP: Publicitat? No, gràcies!

helicopter

Em repeteixo molt amb aquest tema, ja ho sé; però és que ja ha arribat. Quan Sarkozy va dir “prou publicitat als mitjans públics”, vaig pensar aleshores que això no trigaria gaire en arribar a casa nostra. De moment es fa un primer pas, previ a la seva desaparició total (i la de les teles i ràdios públiques, potser també?)

 Ja es pot anar dient que Catalunya no té perquè veure’s afectada per la decisió del Presidente del Gobierno, que si aquí tenim el CAC, que si l’Estatut,…   L’únic que podem fer és confiar en què a les empreses anunciants els convingui seguir emetent anuncis en català i que les grans cadenes privades mantinguin la pràctica de les desconnexions territorials, perquè la publicitat feta en català també contribueix a mantenir la nostra identitat i, per descomptat, la normalització lingüística. 

No vol dir que no s’hagi fet, però jo no tinc notícia de que existeixi cap estudi rigoròs de les repercusions econòmiques en els diferents sectors afectats: estudis de doblatge, agències de mitjans, anunciants, contribuents, etc.  El que sí és cert és que, de moment, han pujat les cotitzacions de les accions dels grups de comunicació propietaris de cadenes de televisió. Però aquestes volades de colom no aporten absolutament res a l’economia real, com ja sabem i patim.

Post data: referent al tema d’aquesta entrada, avui  he llegit aquest article  del Cinco Dias digital. El redactor coneix el pà que s’hi dóna.