Catalunya, Europa i el terrorista suïcida espanyol

Imatge

El títol d’aquesta entrada és el d’un post que he traduit de l’anglès i que podreu llegir tot seguit. El seu autor, John Gustavsson és un jove economista suec —del que estic ben segur que no comparteixo la seva ideologia— que, en aquest post, diu coses molt interessants. Qui prefereixi la versió original i saber alguna cosa de Gustavsson, aquí ho trobareu: http://caffeinatedthoughts.com/author/john-gustavsson/

Aqui teniu el text traduït, i disculpeu-me si la traducció no està gaire aconseguida; el meu english no dóna per a gaire més: 

La Unió Europea té una sèrie de tasques molt importants —la facilitació del comerç i mantenir la pau a Europa es troben entre els més importants. Si la Unió Europea és la raó per la qual els països europeus no s’han tornat a enfrontar en guerra els uns contra els altres des del final de la Segona Guerra Mundial és una qüestió interessant. Però, això és una discussió per a un altre moment: el que és important és que se suposa que la UE ha de mantenir la pau entre les nacions europees i, ara mateix, no està fent una bona feina.

Per si el títol encara no ha resultar prou revelador, estic parlant de Catalunya, sí. 

Tal i com jo ho veig, hi ha dues preguntes interessants que ens hem de fer: què hauria de fer la UE, i per què no ha fet res fins ara? Aquest article se centrarà principalment en la segona pregunta. 

Per entendre per què la Unió Europea no ha fet res per aturar Espanya, hi ha algunes coses que hem d’entendre: 

En primer lloc, la zona euro és molt fràgil. Si bé l’any passat va ser magnífic des del punt de vista del mercat de valors, les xifres de creixement i d’atur encara són molt dolentes. Els nivells de deute van estar augmentant i continuaran fent-ho, i si un país hagués de declarar-se insolvent, poca gent dubta que això causaria un efecte dòmino que portaria Europa a una nova recessió i possiblement a tot el món. Això és especialment cert si un país gran, com ara Espanya, fos insolvent. 

En segon lloc, hem d’entendre que Espanya està governada per un partit neo-feixista, que no té molt respecte per la democràcia o el joc net en general. 

En tercer lloc i finalment, aquest govern neofeixista sembla estar disposat a fer qualsevol cosa per evitar que qualsevol regió d’Espanya esdevingui independent. 

Què significa, doncs, això en la pràctica? Significa que Espanya amenaça amb una  fallida si la UE donés suport obertament a  la independència catalana. Aquesta amenaça seria creïble perquè 1) els nivells de deute a Espanya són molt alts i 2) el govern espanyol no considera aquesta amenaça tan gran com per resultar immoral o injusta cap als altres països europeus (des d’un punt de vista feixista, un acte és èticament correcte o no en funció de si l’acte ajudarà o no a assolir els objectius de l’estat feixista). 

Però, no perjudicaria això a Espanya? La resposta és, per descomptat, que sí. La insolvència sempre fa mal al país insolvent ( pregunteu a qualsevol a l’Argentina). Però també perjudica a la regió circumdant (pregunteu a algú dels països veïns de l’Argentina ). En el cas d’Europa, les nostres economies estan tan entrellaçades que una fallida espanyola, decididament, podria causar una recessió a tot el continent. Fonamentalment, tenim molt a perdre amb la insolvència espanyola. Ells també tenen molt a perdre, però la UE sens dubte té prou a perdre com per voler evitar, a gairebé qualsevol preu, que es produís aquesta possibilitat . 

En essència, Espanya està actuant com un terrorista suïcida: fes el que diu o s’immolarà fent esclatar la bomba. Esclar, ell morirà si prem el botó, però tu cauràs amb ell. Ell sap que no vols que això passi, és per això que aconsegueix de tu fer el que vol. En el cas d’Espanya, el que vol és que la deixin sola per oprimir al poble català. 

Però, com pot Espanya llençar una amenaça creïble, atès que tenen molt a perdre? Per entendre això, hem d’entendre el paper de Catalunya en l’economia espanyola. Catalunya està tirant més que el seu propi pes, contribuint amb uns 9 mil milions d’euros més dels seus ingressos fiscals del que rep. Sense Catalunya, Espanya es veurà debilitada econòmicament i es veurà obligada a apujar els impostos a les regions restants per compensar el dèficit. Aquestes pujades d’impostos (o retallades de despeses) se sumarien als que ja s’han vist obligats a introduir des del començament de la crisi de l’eurozona (quan va esclatar el dèficit fiscal d’Espanya). És difícil precisar quant li costaria la transició a l’economia espanyola, però s’ha estimat una xifra al voltant de 50 mil milions d’euros. No cal dir que una Catalunya independent seria un cop dur per a Espanya. 

El govern espanyol pot haver informat a la UE i haver dit als funcionaris de la UE que en lloc de suportar els costos, optaran per la insolvència. Qualsevol economista estarà d’acord en que la insolvència del govern pot ser una bona idea en certes circumstàncies —la insolvència vol dir senzillament que el govern ha de viure dins les seves possibilitats a partir d’ara (no gastar més del que ingressa) ja que ningú estarà disposat a prestar-li diners durant molt de temps. Però si els reemborsaments del deute d’un país són molt grans,  aleshores podria valer la pena la insolvència que també evitaria aquests reemborsaments. Si Espanya pot convèncer la UE que considerarà la insolvència una millor opció per prendre prestada la quantitat de diners (o augmentar impostos / o retallar despeses) que necessitaran si Catalunya se separa, haurà garantit que la UE es mantindrà al marge. 

Si vostè pensa que això és poc realista, consideri que aquesta estratègia ja ha estat utilitzada. Ja en l’estiu de 2011, Irlanda va aconseguir convèncer la UE de reduir la taxa d’interès sobre el pla de rescat que havia rebut. Com va fer això Irlanda, veient que el país no tenia res de valor que oferir a canvi? Si bé pot ser que mai sapiguem exactament el que es va dir durant les negociacions, el que probablement va passar és que el govern irlandès va dir: ” Mira, els nostres reemborsaments del deute són massa grans; preferim la insolvència  i començar net de nou que no pas seguir així. O baixen el tipus d’interès o, si no, … ” 

Aquesta situació deixa a la UE impotent per arribar a un acord amb Espanya. Si Espanya hagués de recórrer a la força militar en contra de Catalunya, què pot fer la Unió Europea? Qualsevol forma de sanció econòmica o multa seria simplement empènyer Espanya cap a la insolvència, un escenari que ningú no vol. 

Hi ha un important punt a tractar aquí: degut a la crisi del deute a la zona euro, actualment hi ha una gran quantitat de països als què la UE no s’atreveix a tocar per evitar que  esdevinguin insolvents. Si no hagués estat per la crisi del deute, qualsevol amenaça d’insolvència d’Espanya no hauria tingut cap credibilitat i hauria estat ignorada. De fet, si no hagués estat per la zona euro, la insolvència espanyola mai hauria tingut conseqüències negatives en lloc fora d’Espanya i, possiblement, dels seus països veïns (mala sort, França i Portugal ! ), però degut a la forma en què la eurozona està instaurada, totes les economies dels països que hi pertanyen estan lligades i, per tant, la insolvència d’un afectaria negativament a tots i possiblement conduiria a la insolvència també a d’altres països (essent Grècia l’exemple més clar). Es parla de la creació de desincentius quan països amb una mala disciplina fiscal poden escapar-se d’allò que països amb bona disciplina fiscal mai podrien somiar d’aconseguir. 

Pitjor encara, la UE no pot ni tan sols discutir el tema —l’última cosa que vol fer és recordar als inversors i propietaris de negocis que Espanya pot dividir-se a finals d’aquest any; aquest tipus d’incertesa econòmica seria dolenta per al creixement de tota la regió. 

Llavors, quina és la solució? En primer lloc, Espanya ha d’eliminar tota la incertesa, acceptant un referèndum. Tothom sap quin serà el resultat d’aquest referèndum, i així tan bon punt Espanya hagi donat el seu permís perquè se celebri el referèndum, tothom sabrà que a Europa s’està creant un altre estat. Això no obstant, no hi ha cap raó perquè aquest estat s’hagués de crear immediatament —sempre que Espanya estigui d’acord en que a Catalunya se li hauria de permetre la secessió, els terminis sempre es poden negociar. Catalunya necessita temps per establir totes les institucions necessàries (com ara un exèrcit i una hisenda pública), i Espanya i l’economia espanyola també podrien prendre’s una mica de temps extra per fer la transició més suau. 

També sembla ser bastant cert que Espanya necessitarà una mica d’ajuda econòmica de la UE per superar la transició. Quan abans accepti Espanya que Catalunya se separarà, abans podrà començar les negociacions amb la Unió Europea (i d’altres institucions, com l’FMI) sobre els termes d’un paquet de mesures de rescat —de fet, la UE hauria de desembarcar a Espanya immediatament per discutir-ho ja que sembla poc probable que Espanya doni el primer pas; el govern espanyol segueix negant la  inevitabilitat de la independència de Catalunya. 

Per descomptat, a llarg termini, Espanya haurà d’aprendre a sostenir-se sobre els seus propis peus; una de les raons per les quals una Catalunya independent pot ser en realitat positiu per a Espanya a llarg termini és perquè la resta del país haurà d’aprendre a mantenir-se per sí mateix sense parasitisme: com una espècie de dropo de 20 anys d’edat que és expulsat de la casa dels seus pares i ha d’aprendre a guanyar-se la vida. Esclar, serà dur al principi, però amb el temps madurarà (milions de pares i nens poden donar testimoni) —perquè estan obligats a fer-ho. Un cop Espanya accepti que Catalunya realment se’n va, poden començar a treballar en les reformes econòmiques (no només la retallada de despeses i/o augments d’impostos —Espanya necessitarà reformes polítiques reals si els errors del passat no s’han de repetir) que seran necessàries per sobreviure econòmicament després de la secessió de Catalunya. De fet, la separació de Catalunya pot ser el que necessiti Espanya per motivar-la a introduir les reformes econòmiques que haurien d’introduir de totes maneres. 

Hi ha altres temes que m’agradaria discutir, però aquest article ja és prou llarg, així que vaig a parar aquí per tornar a ells en el futur. Gràcies per llegir-ho.

John Gustavsson. 1 de febrer de 2014

Advertisements

One response to “Catalunya, Europa i el terrorista suïcida espanyol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: