Apreciado Sr. vecino

L’11 de setembre, de tornada a casa tota la família, satisfets i contents després de passar el dia prop de Montbrió del Camp per participar en la via catalana, ens varem trobar amb aquesta nota del veí del pis de sota:

Nota del veí v2

He volgut reproduir la imatge de la nota en comptes de mecanografiar el text perquè no puc resistir la temptació de comentar un parell de curiositats de l’escriptura del veí del primer pis. Del seu contingut en parlaré breument després.

Us heu fixat en la mena de rúbrica que traça el veí unionista sota l’ “Apreciado Sr. Vecino”? Sembla fet per una criatura de pocs anys. Crec que el veí del primer treballa en alguna especialitat mèdica, i ja se sap que els metges com cal acostumen a escriure uns gargots que només els farmacèutics són capaços de desxifrar (encara que no sempre, la qual cosa deu haver causat més d’un disgust). Però aquest no. L’escriptura del meu veí, metge i unionista, sembla la d’un nen, i fa coses rares. Fixeu-vos-hi: les ges, igual les traça en forma de ganxo com les fa tancades per enllaçar-les amb la lletra següent; la única efa del text és igual a qualsevol de les ges tancades; escriu dos tipus ben diferents de erres, i fa també dos tipus d’esses. I la signatura? ¿és un inextricable embrollament o un intricat laberint? ¿S’ha fet un embolic i no sap com arreglar-ho o vol ser el patró d’una signatura inimitable? Estaria bé conèixer el diagnòstic d’un grafòleg.

Pel que fa al contingut de la nota, o no se’l va “currar” prou o no en sap més. No tinc cap dubte que la seva intenció era molestar-me amb el seu pretès sarcasme, ofendre’m en suggerir que jo cometés un ultratge a la que ell deu creure que és la meva “sagrada bandera”: “…recorte su parte inferior o retírelas”, i no sap que la ràbia que traspuen les seves paraules em posa molt content.

Val a dir que les banderes no sobrepassaven més de quinze centímetres del sostre de la seva terrassa. Ho deuria considerar com una usurpació de territori espanyol per part dels “independentistes embogits”.

El cas és que, com que tinc mal geni i acostumo a reaccionar malament davant les estupideses i les impertinències, per no haver de tenir un enfrontament verbal amb el veí unionista, per si de cas se li acudia presentar-se a casa meva insistint en la seva queixa, vaig canviar la senyera invasora per una de més petita (però suficientment gran i visible, eh!) i vaig col·locar en sentit horitzontal la bandera estelada que penjava vertical.

Acabo. El veí unionista ignora unes quantes coses:

  1. Que en el meu pensament polític van influir de forma notòria les idees llibertàries, de manera que, per a mi, els símbols mai han estat matèria sagrada, només són eines. El seu menyspreu a les nostres banderes no em va ofendre el més mínim.
  2. La seva estúpida actitud i la patètica nota m’han proporcionar un plus de sentiment independentista. És el que passa quan la caverna arremet de forma bruta en contra de les nostres aspiracions.
  3. No només no ha aconseguit que retiri les banderes sinó que, aquest any, aniran perdent el color penjades del balcó. Quan, des del carrer, aixequi el cap per mirar casa seva, es trobarà amb les nostres banderes rient i fent-li botifarra.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: