Avui no tinc el dia

Papus 77 v3
Crec que sóc una persona optimista —que és molt diferent de ser un il·lús—, de manera que no tinc per costum deixar-me arrossegar per pensaments negatius. Tampoc crec necessari preveure les coses a llarg termini per evitar possibles futures adversitats. És precisament perquè mai se sap què pot passar demà que no he estat mai previsor.

Però ara, als optimistes, ens ho estan posant molt difícil. Començo a veure-ho tot molt diferent. Tinc la sensació com si una poderosa mà negra hagués decidit que la democràcia ens duia massa lluny i que calia retrocedir, una poderosa mà negra que està alterant l’escenari a marxes forçades i modificant les regles del joc. Com a conseqüència, ara les mobilitzacions ciutadanes no consisteixen tant en reivindicar més llibertats com en lluitar per la supervivència. I aquest Poder Anònim (o no tant anònim) treu profit de la nostra feblesa. El panorama és desolador. I empitjorarà si continuem encarregant-li a la guilla que cuidi del nostre galliner: estem a mercè d’una escandalosa conxorxa d’empresaris i polítics sense escrúpols, amanida amb uns jutges i una administració de justícia al servei de no se sap quina mena de justícia. El Poder disposa ara de l’escenari ideal per fer-nos retrocedir a situacions d’èpoques passades, per deixar les coses al mateix lloc on eren setanta anys enrere. Un escenari on una renovació dràstica es preveu extremadament difícil perquè, després de tants anys de facilitats, ens hem tornat mandrosos i miops, quan no porucs. La mà negra encara pot seguir tibant la corda.

Estant així les coses, com s’entén que la majoria de votants del país veí —l’Espanya que ens té ben agafats pels dallonses— hagin votat a la dreta més recalcitrant? I les presumptes esquerres fent de còmplices, sense dir ni piu! I les esquerres democràtiques pràcticament desaparegudes. S’entén això? On són els nous intel·lectuals que haurien de renovar el pensament i guiar el canvi?

La nostra societat s’enfonsarà en la misèria si no aconseguim depurar les institucions. Volem que sigui aquesta l’herència que deixem als nostres fills? Confiar en què els mateixos polítics que ens estan duent a la misèria ara rectificaran, això no és ser optimista, això és ser idiota. És l’hora dels ciutadans, és l’hora dels segadors.

La vinyeta de l’encapçalament la va publicar El Papus l’any 1977. Jo l’he agafada d’un tweet que ha publicat @ferri61

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: