FYI (Per a la vostra informació)

 

Fa unes setmanes, el meu amic Josep “Pitu” Moreno em va retreure que, en aquest blog, no he dit mai quina és la meva opció política. Com si fos una cosa senzilla, quan ni jo mateix tinc massa clar quina és! (Em podia haver demanat que fes una llista de la música que escolto, dels llibres que més m’han agradat, les pel·lis,…)

He dubtat molt abans de posar-me a escriure aquestes línies. Explicar aquí les meves intimitats no em fa gaire gràcia. Una cosa és manifestar opinions i una altra ben diferent és fer-se un autoretrat. Però avui faré una excepció, perquè feia molts anys que no veia el Pitu i vull donar-li aquesta petita satisfacció. (De pas, alguns seguidors d’aquest blog tindran un bon motiu per deixar-ho córrer si no els ha agradat el meu perfil).

Ho tindrem difícil si se m’ha d’etiquetar pel meu vot en les eleccions, perquè des del 15 de juny de 1977 he anat canviant de llistes sense cap remordiment. I no us penseu que he anat abandonant progressivament les opcions d’esquerra per les de dretes —per allò de que amb l’edat les persones es tornen més conservadores—, no. He anat d’un costat a l’altre i he tornat i he tornat a marxar i així elecció rere elecció. Jo també em pregunto el perquè d’aquesta indefinició. Potser sigui nostàlgia dels meus temps d’estudiant en què simpatitzava amb els moviments llibertaris; els temps de l’Ajoblanco, de la pizzeria Rivolta, de Les enfants terribles… Per què aquesta manca de respecte a La Idea? Deu ser perquè han passat quaranta anys i les coses han canviat molt; potser també perquè jo he canviat molt i les veig diferents; perquè els partits polítics ens ofereixen un menú i a mi m’agrada escollir a la carta; perquè els partits polítics canvien els ingredients dels plats del menú segons convingui (a ells, esclar), i això m’irrita i els perdo la confiança i els perdo el respecte. Tot i així, sempre vaig a votar. Voto perquè no vull que l’enemic se’n beneficiï de la meva abstenció. Si “els meus” m’han defraudat, els castigo deixant-los de votar. 

Dit això, em sembla que escoro cap a babord; i una cosa de la que em sento molt satisfet és que mai he votat al PP (ni el votaré mai, paraula de scout) ni he votat a la seva antecessora AP, ni a cap partit a la dreta d’aquests; ni he votat a l’extinta UCD. Crec que la millor definició del que sóc, i em repeteixo perquè ja ho vaig dir en una entrada anterior, la va trobar el meu amic Lluís: Jaume, tu ets un “putu” snob d’esquerres. Deu ser això, però també sóc un que estima moltíssim Catalunya, que m’agradaria veure-la molt aviat “rica i plena”, que només m’agrada el Bourbon de Kentucky o de Tennessee (el de la Zarzuela se lo regalo a los vecinos). I per acabar, he de dir que d’aquella època de jove enragé se m’han quedat ben gravades unes paraules de Raoul Vaneigem: “L’esperança és el lligament de la submissió”. 

Això és tot, de moment.

La imatge de l’encapçalament està treta de la portada de l’àlbum “Matching Mole’s little red record” de Matching Mole (1972)

Anuncis

4 responses to “FYI (Per a la vostra informació)

  • Ganzua

    Hola, leo tus (permíteme que te tutee) post habitualmente pero nunca me había atrevido a insertar comentarios sobre los mismos. Hoy me decido porque, sobre todo, me ha encantado tu sinceridad, honestidad y clarividencia (aunque tú no lo tengas claro) al definirte políticamente.
    Creo que ya es hora de que la gente haga el mismo ejercicio que tú has hecho: castigar a los políticos incompetentes y corruptos, cambiando el voto cuando esté más que claro que no han mirado más que por sus intereses y (algunas veces) por los de su partido. Los partidos no son clubs de fútbol, de los que puedes ser fan y defensor pase lo que pase y hagan lo que hagan, pero los políticos han conseguido (muy inteligente por su parte) convertir en verdaderos hooligans a muchos de sus votantes, que odian a cualquier otro partido opositor y que lo votarán aunque mienta, haga una deplorable política y finalmente nos lleve a todos a la ruina. Así nos va, el país se irá a la ruina (si es que ya no está) pero ellos seguirán saliendo en la foto, peleándose entre ellos, mintiendo…
    Cada día tengo más claro que lo mejor que nos podría ocurrir, es que seamos intervenidos por Europa, vengan los “hombres de negro” y pongan un poco de orden en este desmadre. Sería duro pero, al menos, no tendría el sentimiento de haberme equivocado de nuevo en mi voto, ya que a éstos nos los habrían impuesto.

    Saludos y felicidades por tus escritos.

    • einestzara

      Gracias por tu comentario, Ganzua. Aunque no creo que tenga demasiado mérito el sincerarme de la manera en que lo hago (no me comprometo con ningunas siglas), me halaga que me consideres honesto, sincero y clarividente. Y gracias por seguir este humilde rinconcito de desahogo personal.

  • Lluis K

    Ja que el meu amic “Einest” m’ha immortalitzat a la xarxa en referir-se a mi (soc qui el va qualificar com a “putu snob d’esquerres”), em sento amb la obligació moral d’aclarir que el tipus aquest, al marge de ser un caòtic mental a l’hora de votar”, és dels amics més fiables i lleials que he tingut (i que conservo, cosa rara), i la “fiabilitat” i la “lleialtat”, com diu el Dr. Marqueting, son dels valors menys habituals avui en dia.
    Em declaro fan!

  • einestzara

    Gràcies, Lluís! Ja saps que jo també et considero un bon amic, que sóc fan teu (i del Doctor Màrqueting, encara que moltes vegades discrepo del seu punt de vista) i que amb tu, quan hem treballat junts, he après un munt de coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: