El botijo de Maslow

En la última reunió periòdica dels directors de les àrees de gestió del grup d’empreses on  treballo, per una referència que vam fer, molt de passada, a la piràmide de Maslow —i en vista de les circumstàncies per les que travessen els treballadors del sector públic a Catalunya—, sense pretendre-ho, vam encunyar un nou model de jerarquia de necessitats: “el botijo de Maslow”.  Ho transcric en castellà, perquè és així com es va dir, “botijo”, amb tota la sonoritat i rudesa que no té el nostre delicat càntir. Va ser un concepte que va sorgir de sobte, en un seriós intercanvi d’opinions sobre uns dels problemes que afecten directament a la nostra feina; que ningú es pensi que ens reunim per veure’ns les cares i passar-nos-ho bé. Mala època per donar peu a que es facin  interpretacions equivocades sobre la feina i els sous dels treballadors de les empreses públiques. Certa premsa, amb seu a la Ciutat “Comtal”, ja s’encarrega de fer campanya en benefici propi amb gran efectivitat.

I tornant al model retocat de Maslow,  vam convenir en que l’erosió de les retribucions i l’escassa consideració social de que gaudeixen actualment els càrrecs de la cosa pública, transformava la piràmide en un “botijo”.

Sembla una broma, però la situació no és gens divertida.

Anuncis

3 responses to “El botijo de Maslow

  • Arqueòleg Glamurós

    A mi aquesta teoria de Maslow sempre m’ha semblat una entelèquia neoliberal, per explicar la economia en funció al consum i no a les relacions de producció.

    • einestzara

      Si he de ser sincer, mai m’ha interessat aquesta teoria de Maslow, i mai li he dedicat més temps del que he necessitat per escriure aquestes línies. Com que cadascú de nosaltres té la seva pròpia jerarquia de necessitats —d’aquí que alguns no veiem una piràmide sinó un “botijo”— , potser sí que tens raó en això de l’entelèquia neoliberal, i no tant perquè Maslow ho fes deliberadament sinó perquè als neoliberals els va de perles disposar d’una teoria que justifica desatendre reivindicacions materials del gruix de la societat per fixar l’atenció en la satisfacció d’altres necessitats menys prosaiques. És una interpretació una mica forçada, però, des d’una perspectiva d’esquerres, sembla tenir consistència.

      Gràcies, Arqueòleg, pels teus comentaris i per visitar aquestes pàgines.

  • Dr. Marqueting

    Sí Maslow ha triomfat amb la seva piràmide (que ho ha fet, i qui digui el contrari s’autoenganya) és per la seva simplicitat de quelcom molt complex, i ja se sap que moltes vegades el més senzill i obvi se’ns escapa de la vista buscant la complicació,,,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: