Quan els clàssics són moderns

Heu vist la publicitat que s’està fent del musical CHICAGO? Si? Segurament us ha cridat l’atenció allò de “¿Quién dijo que el asesinato no es un arte?

Doncs bé, si algú considera que és una troballa genialoide d’un creatiu inspirat, que descarti la idea. Traiem-li l’adverbi negatiu a la pregunta. Resposta: Thomas de Quincey, un polifacètic gentleman anglès, que  l’any 1827, va publicar una petita joia, un divertimento, que duu per títol “De l’assassinat considerat com una de les belles arts (On murder considered as one of the fine arts)”.    

No em vull fer ara l’intel·lectual, perquè jo vaig saber d’aquesta obra per pura casualitat: es dóna el cas que Thomas de Quincey, entre altres coses (i això no surt a Wikipedia), va escriure un tractat sobre economia, “La Lògica de la Política Econòmica”. Recordo, com si fos ara, que a classe d’Història del pensament econòmic, el profe ens va parlar d’aquest autor i que un company, el Jaume Reynal, un dels cracks del curs (n’hi havia un bon grapat, fins el punt que els normalets ens sentíem completament idiotes), ens va dir als que hi érem a prop seu, en veu baixa i sorprès, que el tal de Quincey havia escrit “De l’assassinat…” Fins aquí l’anècdota. Després, esclar, vaig llegir aquesta obra de Thomas de Quincey i la no menys interessant  “Confessions d’un anglès menjador d’opi (Confessions of an English Opium-Eater)” En fi, que qui podia semblar només un assenyat pensador de la cosa econòmica, era també un addicte a l’opi i la ironia salvatge. Això diu molt en favor dels precursors de la matèria, que no tot ha de ser rigor científic, què caram! 

Acabo amb una cèlebre frase de “De l’assassinat…”: “Si un comença per permetre’s un assassinat aviat deixarà de donar importància a robar, del robatori passa a la beguda i a la inobservança del  dia del Senyor, i s’acaba per faltar a la bona educació i per deixar les coses per l’endemà.

Advertisements

2 responses to “Quan els clàssics són moderns

  • El mossén de Sant Climent

    Ja veus, germà, m’han treslladat de població i he deixat les fèrtils terres gironines per instal.lar-me a la poblada comarca del Maresme.
    Del teu article, que nostre Senyor et perdoni…
    Un pobre servent del tot poderós, no arriba a entendre més allà del que expliques, i el que expliques sona a pecat!

    • einestzara

      Mossén, m’alegra que hagi tornat a comentar en aquest raconet de llibertat condicionada.
      Un nou destí en una població molt catódica! Em pregunto, mossén, a qui deu transmetre vosté el missatge diví. Potser la seva propera parròquia estarà a Sant Joan del Pla, Macondo, Sofronia o Benissuda. Tant se val. L’important és el missatge, no a qui li arriva (o, al menys, això sembla pel contingut de molta de la publicitat que diariament inunda els mitjans).
      Amb aquest post jo només volia aprofitar l’ocasió per expressar el meus dubtes sobre el talent de certs creatius publicitaris i, de pas, recomanar la lectura d’un assaig mooooolt entretingut, per molt pecaminós que a vosté li pugui semblar el seu contingut.
      May the force be with you!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: