¿Yquiensoisvós?

   —¡Os hablo a vos, eh, paladín!— insistió Carlomagno—. ¿Cómo es que no mostráis la cara a vuestro rey?

   La voz salió clara de la babera.

   —Porque yo no existo, sire.

   —¿Qué es eso? —exclamó el emperador—. ¡Ahora tenemos entre nosotros incluso un caballero que no existe! Dejadme ver.

   Agilulfo pareció vacilar todavía un momento, luego, con mano firme, pero lenta, levantó la celada. El yelmo estaba vacío. Dentro de la armadura blanca de iridiscente cimera no había nadie.

   —¡Pero…! ¡Lo que hay que ver! —dijo Carlomagno—. ¿Y cómo lo hacéis para prestar servicio, si no existís?

   —¡Con fuerza de voluntad! —dijo Agilulfo—, y fe en nuestra santa causa!

   —Muy bien, muy bien dicho, así es como se cumple con el deber. Bueno, para ser alguien que no existe, ¡sois avispado!

   Agilulfo cerraba la fila. El emperador había ya pasado revista a todos; dio vuelta al caballo y se alejó hacia las tiendas reales. Era viejo, y procuraba alejar de su mente los asuntos complicados.

 (Italo Calvino, “El caballero inexistente”. Traducción de Francesc Miravitlles)

 

 

… y procuraba alejar de su mente los asuntos complicados.

 

Anuncis

4 responses to “¿Yquiensoisvós?

  • Anònim

    buf… complicat… com tot!!

  • Lluis K

    Los asuntos, complicados por mediocres, suelen ser de mal torear.
    Lo mejor es un buen descabello y a por otro toro más noble!

  • einestzara

    Anònim(a?), Lluís K., comprenc que en moments difícils es pot pensar que aquesta entrada està feta amb segones intencions, però si us he de dir la veritat, quan vaig decidir reproduir aquest fragment ho vaig fer perquè sempre m’ha semblat molt divertit el comentari de Carlemany (“Bueno, para ser alguien que no existe, ¡sois avispado!”) i la seva actitud: la persona més poderosa allunyant de la seva ment els assumptes complicats! Per aclarir qualsevol dubte, o per acabar-ho d’embolicar, el millor que es pot fer és quedar-se amb la reflexió que va fer el propi Calvino del seu relat. Considera que de l’home primitiu que, per ser tot un amb l’univers se’n podia denominar encara inexistent —per estar indiferenciat de la matèria orgànica— hem arribat lentament a l’home artificial, que sent tot un amb els productes i les situacions, és inexistent perquè ja no es relaciona amb el que està al seu voltant, es limita a “funcionar” abstractament. Això és tot.

    Gràcies pels vostres comentaris.

    P.S.: Qui no conegui l’obra de (amb accent tònic a la “i”) Italo Calvino que no s’espanti per la seva reflexió de “El caballero…”. Les seves novel·les, relats i articles són una delícia, qualsevol cosa menys avorrits. Absolutament recomanables.

  • l'espiadimonis roig

    Potser no està fet intencionadament, però, amb la que està caient, ho sembla. Els incondicionals de Carlemany fent l’escabetxina, però sense que res alteri la conciència de l’emperador. Agilulfo no és, però fa, perquè vol ser. Els sentiments i les emocions queden reservats als lluitadors, als aventurers, a uns altres personatges del relat.

    L’espiadimonis roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: