Actitud innovadora

El mes passat vaig assistir a una interessant jornada que organitzava el grup cooperatiu CLADE sobre innovació. L’escenari: l’auditori de La Pedrera. En un primer moment tenia la intenció de prendre moltes notes del que diguessin els ponents amb la idea de compartir-ho des d’aquest blog, però a l’hora de la veritat vaig optar per fer de simple oient i agafar només quatre apunts d’allò que més em va cridar l’atenció.

La jornada consistia en una ponència de Guillermo Ulacia, president de Innobasque, l’Agència Basca de la Innovació; una taula rodona amb Luis Mari Imaz, DG de Mondragon Assembly, Josep Ma Corbinos , DG de La Fageda, Carles Capdevila, DG del diari Ara i, des de Califòrnia, via Skype, Xavier Verdaguer, creador d’Innovalley (companyia especialitzada en teixits intel·ligents). Per acabar, una mica abans de que els estomacs comencessin a protestar, una espècie de diàleg entorn la innovació amb Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la Pompeu Fabra, i Josep Ma Ferrer Arpí, assessor al Centre d’Innovació d’EADA, ex-director d’Innovació de l’empresa on treballo i, ho he de dir, un bon i enyorat company.

El conseller Huguet (hores d’ara, conseller en funcions) va inaugurar la jornada, i jo em vaig quedar amb dues de les seves reflexions:

–          Els catalans son bons treballadors però mal venedors.

–          A Catalunya hi ha una bona relació entre el mon de la ciència i l’empresa, però poc retorn econòmic i social de l’activitat científica.

Doncs això.

De Guillermo Ulacia em va cridar l’atenció el seu enfocament antropològic de la qüestió, quan es va remuntar a la recerca i el control del foc com a factor decisiu en la supervivència de l’espècie humana: la necessitat, l’inconformisme i el coneixement com a elements fonamentals del progrés. Ara el mon està canviant, ens estem quedant sense foc. El nou mon és indòmit. On cercar el foc?

Preconitza la desaparició dels límits sectorials entre el privat, el públic, les ONGs,.. i va enunciar una paradoxa de la globalització: importa cada cop més la localització regional, la competència regional. “El futur pertany a petites poblacions que construeixin imperis de la ment, ignorant —o perquè no en disposen— els recursos naturals” (Juan Enríquez, “As the future catches you”).

Carles Capdevila, un bon comunicador, amb un to desenfadat però sense perdre ni una mica de rigor, cenyint-se a la seva nova aventura (el diari Ara), ens va presentar la seva recepta: Il·lusió, Alegria i Ingenuïtat. Va citar al poeta Miquel Martí Pol per delimitar el marc de la Innovació: “Tot està per fer i tot és possible”, i a Jean Cocteau per confirmar la ingenuïtat com a actitud metodològica indispensable: “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”.

Per a Xavier Verdaguer és necessari tenir la convicció de que qualsevol cosa sempre es pot fer millor, que la Innovació ha de ser portes endins. En les empreses ha de circular el coneixement i per això cal que hi hagi rotació de persones, canvis. Comentava que a Califòrnia no existeix la por al fracàs ni tampoc astorament per l’èxit; no hi ha aquesta sospita tan nostra i generalitzada de que èxit és igual a “pelotazo”. Cal emprendre, i inculcar-ho als estudiants.

Josep Ma Corbinos va parlar del salari emocional, del compromís de l’empresa amb el treballador, no només al revés. L’esforç de les persones els ha de “retornar”.

Oriol Amat ens deia que innovació són els canvis que generen riquesa i que el seu àmbit és corporatiu, de l’empresa; la creativitat és una altra cosa, el seu àmbit és la persona. La innovació ha de contemplar les diferents activitats de l’empresa: administració, producció, màrqueting, …

Ferrer Arpí, amb la seva capacitat innata de comunicar, va parlar de l’èxit i ens recordava que els factors d’èxit avui són els mateixos que fa deu anys. Que per tenir èxit cal innovar i que l’èxit és el pitjor enemic de la innovació (és coautor del llibre “Si funciona, cámbialo”, amb això queda clara quina és la seva posició). El seu decàleg de la Innovació en un producte:

–          Emotivitat

–          Disseny

–          Usabilitat

–          Personalització

–          Multiús

–          Interactuació

–          Relació Preu-Valor

–          Difusió

–          Oportunitat

i…

–          Conjunció astral!

Va acabar amb una cita de Paul Valéry: “El futur ja no és el que era”.

I tothom va sortir de La Pedrera tan content i amb ganes d’innovar.

Anuncis

4 responses to “Actitud innovadora

  • Lluis K

    Interessant trobada amb desiguals ponències…
    Les dues reflexions de l’ex-conseller:
    Els catalans son bons treballadors i mals venedors.
    En total desacord.
    Primer per que crec que generalitzar obertament sobre les capacitats d’un Poble, és d’una simplicitat impròpia d’un alt comandament, i més si vé d’un alt representant que s’ha venut, ell i la resta del seu executiu, amb la part del cos que utlitzem el catalans i els que no ho son, per seure a una cadira. I segon per que ja que juguem a generalitzar (cosa que detesto), els catalans han excel.lit des de temps immemorials pel seu caracter marítim, comercialitzador i venedor, ja des de les civilitzacions fenícies…
    “A Catalunya hi ha una bona relació entre el mon de la ciència i l’empresa, però poc retorn econòmic i social de l’activitat científica”…
    Vivim al mateix pais anomenat Catalunya?
    La relació científica amb els sectors empresarials és ímfima!!! i el retorn d’aquesta, directament nul.
    De la resta de ponents, alguns coneguts en aquest tipus de foros, llegeixo que van defensar el que solen defensar des de fa ja un temps i percebo que ells mateixos van resultar poc innovadors respecte al seu discurs habitual.
    Interessant l’aportació de’n Corbinos, a qui no coneixia. En Verdaguer expressa quelcom de ja conegut respecte a la nostra pobresa més íntima, respecte a visions molt més il.lusionants de sectors anglosaxons.
    Oriol Amat, vell amic, que amb el seu germà Alexandre, han estat impulsor tant des de l’àmbit de la docència com de l’edició, de la força i la capacitat humanista, poc podré afegir jo…
    I finalment el meu admirat Ferrer A., amb qui comparteixo moltíssims anhels propis d’aquells que som inquiets i inconformistes, però en absolut la seva coneguda dita de: Alló que funciona, cambia-ho!

    • einestzara

      Lluís K,

      Com has pogut veure m’he limitat a reproduir (ho he intentat, que és diferent) algunes de les coses que vaig sentir dir, sense dir què en penso. Això té un risc, i és que, tretes del context, algunes de les afirmacions poden donar lloc a interpretacions equivocades. Pot ser el cas de les paraules del conseller, independentment de les simpaties o el rebuig que pugui suscitar la seva adscripció política. Són els catalans mal venedors? Potser sí. És molt possible que un país d’hàbils negociadors, com és el nostre, sigui incapaç d’organitzar-se col·lectivament per aconseguir ser un referent internacional. Només destaquen les individualitats, mai el conjunt.

      Desconec la realitat de la col·laboració entre el món de la investigació científica i la realitat empresarial, però no crec que sigui tan precària com dius; pel que fa al seu retorn, no crec que sigui nul·la, més aviat deu ser escassa, com diu el conseller en funcions.

      Dius que et semblen poc innovadores les reflexions que sobre innovació van fer els ponents. I què havien de fer? És que també s’ha d’innovar sobre el concepte “Innovació”? No sé, em sembla que seria com si s’hagués de reconsiderar el concepte de l’acceleració per aconseguir còrrer cada vegada més.

      Per últim, em sembla que agafes el rave per les fulles quan interpretes literalment el títol del llibre del Josep Maria Ferrer Arpí. Ell opina, i molts hi estarem d’acord, que a l’èxit l’acompanya la supèrbia i el menyspreu dels perills d’adormir-se en els llorers; el títol del seu llibre és una insinuació: Has assolit l’èxit? Sí? Doncs torna a començar!

      Sento haver estat tan crític amb les teves opinions; però la discrepància també és enriquidora.

      Gràcies pels teus comentaris, que sempre m’animen a mantenir viu aquest blog.

  • Lluis K

    Más madera!!! (que diria el meu sempre recordat Grouxo Marx, sobre un tren cada cop més descapotat…)

    Si el senyor Zara i el senyor K, coincidissin, un dels 2 hauria caigut malalt, no és el cas, i no pateixi per aixó.
    Vaig tenir la oportunitat de tenir llargues negociacions amb el Sr Huguet, primer, i els seus col.laboradors, més tard, per organitzar a Barcelona el “2010, Any del MKT”.
    El projecte no va finalment tirar endavant, tot i resultar innovador (odio aquest vocable gastadíssim) i avançat al seu temps (potser massa).
    De tot plegat em quedo amb una de les seves frases finals: “El MKT no és malauradament una prioritat per a nosaltres”!
    Llegit amb la perspectiva del temps i vistos els resultats assolits tant pel seu partit als darrers comicis com pel seu govern, no em resta més que pensar: “Ai, si ho hagués estat… Potser otro gallo cantaría (no recordo la traducció de l’expressió)”.

    Innovar sobre el concepte “innovació”? SI rotund, ni que sigui per que es comenci a utilitzar segons el seu significat. Per la meva professió, tinc el cul pelat d’assistir a forus i conferències (no em refereixo a aquests en concret ni a aquests ponents) on s’utilitza de manera errònia, i en alguns casos directament contrària al seu significat i bondats.

    He llegit sencer el llibre del Josep Mª i l’he revisat en més d’una ocasió per il.lustrar alguna classe a la Universitat.
    Coincidències amb la meva modesta visió? Algunes i importants. Divergències? Algunes i importants també, però de tot i de tothom s’aprèn, i, sense anar més lluny… aquest bloc és un pedagògic referent, per a mi.

    Sempre agraït.

    Lluís K

    • einestzara

      Lluís K, en una cosa coincidim: si ERC hagués utilitzat una bona estratègia de comunicació i mkt “otro gallo les habría cantado”. Pel que fa a les paraules del conseller en funcions en relació al mkt (“… no és, malauradament, una prioritat per a nosaltres”), ¿realment va dir “malauradament”? ¿Potser volia dir que “…malauradament no tenim recursos per destinar-los al mkt”? Però si realment al que es referia era que passava olímpicament del mkt i per no ofendre la vostra sensibilitat marquetiniana va afegir un pietós “malauradament”, aleshores no va ser només una manifestació desafortunada sinó la constatació d’una manca de visió, inexcusable en un càrrec polític de la seva rellevància.

      Ah! I coincidim en una altra cosa: en la irritant vanalització de l’expressió “Innovació”

      Gràcies per participar-hi, mestre. M’encanta aprendre de vosté!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: