Viatges en el temps

El científic Stephen Hawking, basant-se en la teoria de la relativitat d’Einstein, afirma que els viatges al futur són possibles (el paper ho aguanta tot!). Per aconseguir-ho caldria disposar d’una nau capaç de desplaçar-se a una velocitat propera a la de la llum, cosa que avui queda bastant lluny en el calendari. Ara per ara, pura especulació científica. Esclar que l’afirmació de Hawking mai ningú la podrà refutar, però tampoc mai ningú la podrà demostrar, perquè si un viatger se’n va al futur, com que ja no podrà tornar al seu temps, qui sap si s’haurà esfumat en el cosmos o si està ensenyant a jugar als escacs a un rebesnét. En qualsevol cas, imagineu-vos quina credibilitat tindria una persona que afirmés venir del passat.

Segons Hawking, els viatges en el sentit contrari al de les agulles del rellotge no són possibles, cosa bastant raonable i no només en base a la teoria de la relativitat que, confesso, mai l’he acabat d’entendre, sinó per un elemental raonament de tertúlia de cafeteria: que no es pot viatjar al passat ho confirma el fet de que mai ha vingut una persona del futur. Si hagués estat així, segur que n’hauríem tingut constància.

No serà que Hawking fa trampa?

Però, ves per on, ni entre científics es posen d’acord. Ahir “La contra” de La Vanguardia publicava una entrevista a Michio Kaku, catedràtic de Física Teòrica, on deia que els viatges en el temps són teòricament possibles i que “…si avui algú truca a la teva porta i et diu ‘hola, sóc la teva re-re-rebesnéta’… no li tanquis la porta! Potser és una descendent que ve del futur…” Hawking o Kaku? Doncs, jo, cap dels dos. L’un perquè amb els seus viatges al futur no és compromet en res, i l’altre perquè amb els seus viatges al passat em sembla que no l’encerta.

Sabeu què? Per a especulacions científiques, em quedo amb la ciència ficció, que és més divertida i n’hi ha un grapat d’excel·lents autors: Stanislaw Lem, Ray Bradbury, Philip K. Dick, Arthur Clarke, Theodore Sturgeon (el de la Sturgeon’s Revelation: “Ninety percent of science fiction is crud, but then, ninety percent of everything is crud.”),…

Anuncis

3 responses to “Viatges en el temps

  • Ivan Attardi

    Un tema que s’està posant de “moda” i que comencen a tenir constatacions científiques serioses, concretament relacionades amb la mecànica quàntica i d’utilització de l’entrellaçament quàntic entre dues partícules allunyades entre si fins i tot a distàncies de l’amplada del nostre univers actual!!!.
    De fet, un experiment dut a terme l’equip d’Anton Zeilinger i Rupert Ursin, en un projecte de l’Agència Espacial Europea i l’Agència Austríaca Europea, dos fotons situats l’un a Las Palmas i un altre a Tenerife no van perdre el seu entrellaçament… de fet la informació es va “teletransportar” en espai i temps simultàniament. Es a dir, viatge al futur (o regressió al passat com volgueu).
    Crec que el màxim que es podrà aconseguir serà la transmissió d’informació en el temps a nivell de les partícules elementals, o sigui, que ens hem de treure del cap fer-ne un viatge per visitar en Leonardo Da Vinci o el nostre re-re-rebesnét l’any 3.000 o matar a Hitler, etc.
    Demano la indulgencia al lector, però realment per entendre-ho bé fa falta tenir uns coneixements que els “comuns” dels mortals, entre els que m’incloc, no posseïm.
    Em quedo amb la fantasia de la “Hard Sci-Fi” sobre aquest tema, sempre es més divertit i sense riscos d’aparèixer dins la panxa d’un Tiranosaurus….

  • einestzara

    Què serà d’aquells entranyables viatges en tren amb entrepà de truita de patata?

    Benvolgut Ivan, la veritat és que en el meu post he frivolitzat sobre uns postulats dels que no dubto que tenen una sólida base científica. De fet, l’he catalogat amb l’etiqueta “desvari” , que és com classifico aquelles entrades que no són més que un divertimento intrascendent.

    Coincideixo amb tu que la física quàntica és apassionant i que els avenços de la ciència són realment fascinants. Espero que continuem sent testimonis de canvis tecnològics espectaculars.

    Gràcies pels teus comentaris.

  • Ivan Attardi

    Benvolgut Jaume,

    La veritat és que pot ser m’he posat massa “seriòs”, la veritat és que dona molt de si el tema per especular aplicant el principi “iocandi causa”.

    Gran canvi de look del blog, molt més “friendly” com els agrada a dir els experts de la cosa aquesta d’Internet

    Salutacions

    Ivan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: