Els “blue meanies” de les empreses

Durant aquests dies de Carnaval he fet la petita broma de canviar la imatge del meu perfil al Facebook (habitualment la d’un indi abenaki dibuixat per Milo Manara) i he posat  la del Chief Blue Meanie de la pel·lícula de dibuixos animats “The Yellow Submarine” dels Beatles. Qui l’hagi vist no haurà oblidat que aquests són uns personatges negatius, que odien la música, el color, l’alegria…  Poc m’esperava  jo que uns dies després m’hauria de discutir amb un blue meanie de l’empresa on treballo(1)

Sisplau, que ningú dubti que considero molt normal i desitjable que en una organització on treballen més de dues mil vuit-centes persones hi hagi molts i molt diferents punts de vista sobre un determinat aspecte de la feina. Estarem tots d’acord en que s’ha d’admetre qualsevol opinió (no diré que jo  les respecto sempre perquè mentiria: n’hi ha que no se sap per on agafar-les), però quan considero que es tracta de qüestions intranscendents evito, directament, les discussions estèrils. I no és per un excés de prudència, és per estalviar recursos. 

El dijous de la setmana passada —dijous gras, temps de Carnaval— vaig tenir ocasió de practicar aquest principi amb un blue meanie que reprovava que el personal del servei de restaurant de la tele (un servei externalitzat) anaven “decorats” amb motiu del Carnaval. Va contactar amb mi perquè volia que traslladés la queixa a l’empresa concessionària. Jo em vaig quedar una mica perplex. (I que li dic jo ara? Li dic la veritat? Li dic que a mi em sembla molt bé que es posin bigotis postissos, barrets del far west o perruques rococó ? O li dic que té raó? Pilotes fora, Jaume!)

— És Carnaval,  ja se sap… Altres vegades ja ho han fet. Aquest Nadal també es van posar a tó amb l’ocasió.

—     És que aquí estem treballant, això no és un col·legi.

(Uf! Austeritat moralitzadora. Alegria restringida a l’àmbit privat.)

—     Als mercats municipals també es disfressen, i la gent treballa contenta, i els clients ho troben divertit…

—     Sí, és clar, als mercats, però això no és un mercat. I a més, em sembla denigrant que els facin disfressar-se.

—     Noooooo! De cap manera! L’empresa concessionària no obliga als seus empleats; ni ho poden fer, ni ho pretenen. Es disfressen encantats de la vida, s’ho passen la mar de bé! I, en general, als treballadors de la casa els agrada una mica de bon humor a l’hora de dinar. A mi, si vols que et digui la veritat (mentider!), m’és igual, tan si fan conya com si no… no em molesta, m’és indiferent (ara ja toca liquidar l’assumpte, Jaume). En fi, si ho veus com una qüestió d’ètica, li ho hauries de dir a la directora de Responsabilitat corporativa; si és per una qüestió interna d’imatge d’empresa, si la directora de la tele (la di-rec-to-ra, no tu) prefereix que no es torni a fer, parlaré amb l’empresa concessionària.

—     No, bé, t’ho dic perquè, si vols, ho comentis als de la comissió de menjadors, bla, bla, bla… 

Això ho he explicat tal qual perquè estic segur que el protagonista  no llegirà mai aquest post; i si ho fa, tampoc em preocupa gaire. Potser li servirà per reflexionar i tal vegada arribar a la convicció de que el bon humor no està renyat amb el rigor, que la seva pràctica hauria de ser fomentada en qualsevol empresa que no estigui malalta. Ho diuen els manuals, i jo m’hi apunto. Ho he dit altres vegades i crec que no em cansaré mai de repetir-ho.

Per cert, algú s’ha parat mai a pensar la quantitat de blue meanies que pul·lulen per la seva empresa?

La imatge de la Catwoman és de Robby, un il·lustrador valencià, que espero que no em denunciï per haver canviat el bonic color lila de la seva obra original per un “vermell corporatiu”. La urpada del fons ho requeria. El copyright del Chief Blue Meanie deu ser de l’Apple Films, la United Artists o King Features Syndicate. Espero que tampoc em denuncïi cap d’ells. 

(1): terme manllevat del janquim.

Anuncis

4 responses to “Els “blue meanies” de les empreses

  • el mossèn de Ventdelplà

    Oh… amic Ernest, el més trist del seu post és que el seu company diu que la seva empresa no és un mercat… No sap on treballa? En un mercat!!!
    Un mercat plè de “melons”, “moniatos”, molts “ous”, “barres” i alguna “empanada”, “pollastres” de tot tipus…
    Gran escrit per a la reflexió

    • einestzara

      Mossèn! Vos per aquí de nou! Quina sorpresa! Ha, ha, ha! Teniu raó… això és un mercat! I sou generós de no parlar de les bledes (que es troben), les pinyes i les faves (que ens fotem), els callos (que trepitgem… ja sé que es diuen ulls de poll!), el fetge (que s’ha de tenir de vegades), les galtes (que tenen alguns),… Però és un mercat plé de bons amics, de persones amb molt de talent, de grans professionals, de bons productes,… és el meu mercat, on treballo molt a gust encara que, com passa en totes les famílies, un s’emprenya sovint perquè se l’estima.

  • Francesc

    I també és un mercat de flors…
    Així que seguirem treballant amb l’esperança que tot capoll pot ser flor algún dia. (en egpanyol queda més clar el que vull dir)
    Per molts anys que poguem gaudir d’humor a la feina.

    • einestzara

      Gràcies Francesc per deixar el teu comentari. És cert que n’hi ha un grapat de “capullos”. És estadísticament inevitable. Sovint jo mateix ho dec fer sense voler-ho, segur que jo mateix actuo estúpidament… L’important és reflexionar i tirar endavant amb il·lusió i esforç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: