Tempus fugit

dibuix

El 28 d’octubre de 2007 vaig començar a escriure en aquest blog. Reconec que bloguejant (?) m’ho he passat bé i que m’agrada fer-ho (quina tonteria acabo de dir, si ningú m’obliga… serà perquè m’agrada que ho faig, no?), tot i les petites crisis de consciència que m’agafen perquè no acabo d’aprendre a gestionar l’autocensura. Quan la ràbia li demana al meu cos que cridi tan com pugui, em resulta difícil distingir on són els llindars que marca la prudència. I sempre em quedo amb la sensació de que he callat més del que calia. (Quantes oportunitats hauré desaprofitat en la meva vida per culpa de la punyetera prudència!). Aquesta és una de les principals raons per les que no acostumo a parlar de la política que fan els polítics. M’agraden els tics dels politics, però en l’actualitat no està el panorama com per fer gaires bromes. Deixem-ho als del Polònia, que ho fan prou bé. A més, no m’agrada despullar-me ideològicament davant de no se sap qui. 

Vull creure que complir dos anys mantenint una certa activitat en el blog és com una certificació advanced en la matèria. I si no, tan se val, a mi em serveix per sentir-me un veterà: pura vanitat, que és un dels bons motius pels que segueixo amb això. 

Y que cumplas muchos más.

P.S. El © de la imatge és de Jason Krieger

Advertisements

6 responses to “Tempus fugit

  • Arqueòleg Glamurós

    Wooo! Acabo de descobrir el teu blog i té molt bona pinta!
    A veure si ens llegim i comentem sovint! Endevant amb la blogosfera!

  • einestzara

    Benvingut a casa teva! Per la meva part ja fa unes setmanes que segueixo el teu blog, una mica d’are fresc per enfrontar millor el desvergonyiment i la mediocritat dels que maneguen el “cotarro”. Gràcies per ser-hi.

  • Elliot

    Moltes felicitats company. Veig que els nostres blogs van ser creats el mateix any i amb tan sols un mes de diferència. La meva enhorabona per haver arribat als dos anys. Deia una lectora del meu blog que complir un any a la xarxa representa 10 anys d’una publicació impresa.

    Comparteixo el que dius sobre la prudència i la censura que ens auto-imposem. Molt sovint em passa que llegeixo a la premsa alguna notícia referent als nostres polítics i la meva indignació em porta a encendre l’ordinador ràpidament i escriure quatre ratlles sobre el tema, però al final acabo enviant-lo a la paperera per mantenir la correcció i el respecte als lectors. Poder estem massa influenciats encara pel “políticament incorrecte”.

    Deixant de banda aquest aspecte, ja només pel fet de les d’amistats digitals que es creen al voltant d’un blog, val la pena mantenir el teu “espai” obert durant tan de temps. I a més és una escola d’aprenentatge increïble.

    Endavant!

  • einestzara

    Gràcies, Elliot! Sóc fan del teu blog des de fa molt de temps, i m’alegra pensar que representes a la joventut que està rellevant als de la nostra generació per “tirar del carro”. El Janquim et va dir alguna cosa semblant en el seu blog: ja ens podem anar preparant perquè pujeu preparats i amb empenta. Ànims!

    • Lluis K

      Si un s’auto-censura està fent un coito’s interruptus continu, és a dir ni chicha ni limonà… Jo també vaig tenir un bloc que va arribar a alguns milers de visites, però la meva situació laboral em va empènyer a xapar-ho… Ho tenia clar, o parlava o tancava, però quedar-me a la meitat em creava una frustació bestial.
      Elliot, no estic gens d’acord aixó de: “Molt sovint em passa que llegeixo a la premsa alguna notícia referent als nostres polítics i la meva indignació em porta a encendre l’ordinador ràpidament i escriure quatre ratlles sobre el tema, però al final acabo enviant-lo a la paperera per mantenir la correcció i el respecte als lectors”… Opina diferent als lectors i poder no coincidir amb ells és mancar al seu respecte? no, company!! Ho envies ala paperera per que tens por de les conseqüències que et pot comportar despullar-te políticament.
      Einest opina ben diferent que jo en pràcticament TOT!!!! jajajajaja i el considero un referent vital en el que m’agrada enmirallar-me (ni que sigui per no fer-li ni putu cas…)

  • einestzara

    Lluís K, gràcies per ser-hi. I donem gràcies per pensar, aparentment, tan diferent, això ens enriqueix. Respecte de l’autocensura: òbviament hi ha molts graus de por a la llibertat, i cadascú gestiona la seva llibertat d’expressió d’acord a un senzill càlcul de cost-benefici. Mentre no caiguem en la paranoia, és molt saludable controlar les emocions. Algú pot creure que compartim absolutament totes les decisions de la nostra direcció? Que tot ens sembla bé? Oi que no? Però, entre donar per sobreentés una obvietat i proclamar què no ens agrada hi ha un abisme. I despullant-nos amb les nostres creences (o la seva absència) polítiques, ètiques, religioses… què en treiem? Jo seguiré amb les meves mini crisis de consciència. I és una pena que tanquessis el teu blog, un espai fresc, intel·ligent i divertit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: