Rigor i sentit comú? Ha, ha!

 Moto_Circulacion[1]

La cosa va dels exàmens del permís de conduir motos, una qüestió que m’afecta personalment, com a pare d’un noi que voldria aconseguir-lo. Avui no faré cap enllaç.

Les nostres autoritats de trànsit no han parat de fer coses ben diferents, incoherents i absurdes en aquesta matèria al llarg dels últims anys. Suposo que tots n’hem viscut o en coneixem algunes. Com que mai podrem saber el perquè, que cadascú pensi el que vulgui.

Per començar a conduir una moto enmig de la circulació real, sembla desitjable, per no dir indispensable, que s’exigeixin unes mínimes aptituds, que s’hauran de poder demostrar i certificar. Però això s’hauria de fer amb rigor i sentit comú (no demano res!). Ahir van suspendre al meu fill de la prova de circulació en circuit obert del permís que permet conduir motocicletes de més de 125 centímetres cúbics de cilindrada. El noi té 19 anys i des dels 14 que ha estat conduint motos —i ho fa francament bé—, primer ciclomotors i més tard, quan va fer els 16 anys, de 125 cc (després d’aprovar un examen sobre les normes de circulació i unes proves d’aptitud de conducció en circuit tancat). Sabeu com es fa la prova de circulació en obert actualment? Ho explicaré molt breument. Qui s’examina va en la moto davant d’un automòbil de l’autoescola, conduit pel professor. En el cotxe va també l’examinador de Trànsit, donant instruccions al motorista que les rep a través d’un auricular incorporat al casc (“…giri a la dreta, la pròxima a l’esquerra, segueixi recte, en la rotonda agafi la segona sortida,…”). Ahir, al meu fill, només començar la prova li diuen d’anar a l’esquerra. Un carrer de doble via, gira a l’esquerra on immediatament hi ha un stop. S’atura. Tot correcte. Reprèn la marxa, però el noi ha interpretat que “anar a l’esquerra” es anar a l’esquerra un cop fet l’stop. Ah! Doncs no! Havia de seguir recte. Immediatament l’examinador li diu que aturi la moto, que està suspens.?! Així, sense comprovar si és un inútil conduint o si té prou aptituds per conduir, encara que s’hagi equivocat de direcció. Conclusió: la prova fonamental de l’examen consisteix en interpretar on collons vol l’examinador que vagis i superar totes les “trampetes” en què et voldran fer caure, no en demostrar que ets capaç de conduir amb seguretat i perícia. L’EXAMEN CONSISTEIX EN FER BÉ UNA COSA QUE MAI ES FARÀ CONDUINT UNA MOTO, i que, permeteu-me, crec que és de dubtosa legalitat.

El genial Quim Monzó reproduïa en la seva columna de “La Vanguardia” del dia 19 de juny unes paraules del Papa Wojtyla: “También la estupidez es un regalo de Dios, pero no debemos despilfarrarla”. Pues eso.

Advertisements

2 responses to “Rigor i sentit comú? Ha, ha!

  • Lluis K

    Serà per amistat vers vostè, Sr. Einest… Serà per simpatia vers el RobertoZara, serà per que la burrocràcia tripartita (i no tripartita) em té fins els putus collons, serà pel que sigui… però a mida que anava llegint, m’anava indignant preveient un final semblant!!
    Déu… quina impotència devia sentir el pobre, davant tanta imbecil•litat i davant un criteri de suspens tan i tan ridícul!
    Menys mal que ahir jo no estava present, per què el més probable és que enviés a LA MERDA al funcionari de torn a l’hora de recordar-li la trista, pobra i patètica vida que li espera tocant el collons a nois que probablement el doblen en cultura, en solidaritat, en neguits socials, en expectatives vitals i en generositat!
    I sap el pitjor? Igual l’imbècil va pensar. “al pijo este lo voy a joder…”
    Perdoneu, però m’he encès més del que és desitjable i probablement més del que és acceptable…

    • einestzara

      Ha, ha, ha! Quina emprenyada, amic Lluís K! Havia d’haver recomanat al meu fill que anés amb jaqueta, camisa i sabates de vestir per semblar un treballador necessitat d’un mitjà de transport i no un ociós i jove estudiant en época de vacances, cosa que sempre pot suscitar enveges malsanes en ànimes turmentades per l’exercici d’una feina rutinària i que no aporta absolutament res a la societat.
      Gràcies pels teus comentaris. Els comentaris, favorables o crítics, són molt i molt gratificants per a qui escriu les seves notes en un blog obert a tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: