Un anunci poc afortunat?

"A 'Ventdelplà' estem de dol. Acompnya'ns en el sentiment. La gent que s'estima no s'oblida mai. Ajuntament de VENTDELPLÀ"

LLEGENDA DE L'ESQUELA: "A 'Ventdelplà' estem de dol. Acompanya'ns en el sentiment. La gent que s'estima no s'oblida mai. Ajuntament de VENTDELPLÀ" (La Vanguardia, 11 de gener de 2009)

“Épater le bourgeois” deu ser la consigna d’alguns publicistes. Dit així, tal qual,  en francès. Que es noti que van progressar adequadament en Història de l’Art quan eren jovenets.

Trepitjo un terreny incòmode perquè jo treballo en aquesta casa. Però em pot la temptació de dir quatre coses. Una,  que agraeixo a la providència tenir la fortuna d’habitar en una terra que pot enfotre’s públicament de tot i tothom sense conseqüències greus. Segona, que, encara que pugui semblar el contrari, sóc un enamorat de la publicitat. Tercera, (digueu-me presumptuós) sóc perfectament capaç de distingir un bon anunci d’una pretesa genialitat transgressora. Quarta, no em considero, en absolut, mancat de sentit de l’humor però, sense ser creient ni, en general, amant de símbols ni rituals, m’ha indisposat que per anunciar un intrascendent entreteniment televisiu s’hagi utilitzat  el mateix missatge i mitjà que tantes vegades ens ha anunciat la mort de persones reals que hem estimat de debó, aquí, en el món real.

A TV3 no li calia asturar al personal per atraure l’audiència d’aquell vespre de diumenge, i per fer “marca” hi ha formes més intel·ligents d’aconseguir-ho.

Anuncis

7 responses to “Un anunci poc afortunat?

  • Lluís K

    Coincidim, Sr. Einestzara, en l’apreciació sobre el tema que proposa, en l’afició per la publicitat i en l’empresa en que destinem les nostres hores de producció professional.
    L’anunci és una poca-soltada (si es permet l’expressió) i a sobre no és, ni exacte en quant al seu contingut, ni apropiat en quant al seu continent, i simplement proposa cridar l’atenció (cosa que aconsegueix, però amb un preu massa alt, qua caldria haver analitzat abans).
    La publicitat no és senzilla, les idees es repeteixen, els conceptes es copien o s’adapten sense vergonya, les imatges cansen i els objectius es trepitjen.
    Avui, destacar amb una idea publicitària resulta complicat ja que les nostres ments ja descarten, quasi de forma automàtica, qualsevol contingut destinat o conduït vers la venda. Avui, només l'”EMOCIÓ” pot arribar a destruir aquesta cuirassa, i evitar la censura que el nostre cervell ha teixit per poder discernir formació, informació i deformació i deixar passar només alló que ens interessa.
    Un excés de creativitat està matant l’objectiu final de les nostres campanyes (algú ha entés per fi l’espot de la Marató d’aquest any?) i en comptes d’emocionar, s’està optant erròniament per sorprendre (tant que no s’entén una merda).
    Cerquem en les nostres empreses de referència, els valors que atresorem com a propis (és un dels principis de la Resposabilitat Social Corporativa) i, sincerament… L’esquela a debat, què proposa? què pretén? quins valors acompanya? a qui fa gràcia?
    Trobar el mateix diari una esquela de la darrera víctima de violència doméstica a casa nostra i una “conya” (amb el mateix format) de la nostra TV pública, em sembla, si més no, una broma de mal gust, molt mal gust.
    No tot s’hi val senyors, i si les idees s’acaben, deixin entrar aire fresc, que està, i en grans quantitats darrera la seves portes.

    • einestzara

      Gràcies, senyor K, pel seus comentaris. Poca cosa més podria jo afegir a la seva opinió, amb la que coincideixo plenament.

  • Wislawa

    Absolutament d’acord. I espero poder veure el dia que això ho podem debatre internament entre els treballadors de la casa. Som molt “oberts” i “lliberals” de cara enfora, i molt “tancats” i “oobscurs” de cara endinst

  • Anònim

    Wislawa, quan deia que trepitjava un terreny incòmode em referia, precisament, a què cal ser prudent quan s’opina sobre les decisions de “l’empresa”; una prudència sovint necessària per pura supervivència i també molt aconsellable quan ens movem en l’àmbit dels sentiments, perquè ningú pot estar segur de tenir la raó. Gràcies per participar amb els teus comentaris.

    • einestzara

      Aclariment: el comentari de resposta a Wislawa no és anònim, he estat jo, que inadvertidament he contestat des de l’adreça del post i no des del “tauler de control” del blog.

  • Ferran M

    Hola Jaume, jo també vaig veure l’anunci i la veritat és que no em va semblar malament. Primer em va xocar i després ja en vaig veure la intenció.
    Però com t’ho dius, és un tema de sentiments, però no crec que sigui per escandalitzar-se. Trobo més greu mostrar imatges de nens destrossats per les bombes a Gaza.

    • einestzara

      Ferran, com diem, en qüestió de creences i sentiments no existeix l’objectivitat. Per exemple, a mi no em sembla malament mostrar la imatge d’un nen destrossat per una bomba si això ha de servir per informar de les barbaries que s’estan cometent en nom de les pàtries, els déus, el “poderoso caballero Don Dinero”…, si ha de ser útil per sacsejar les nostres consciències. Amnistia Internacional no estalvia imatges punyents per fer les seves campanyes, i no em sembla sospitosa de voler “épater” al personal. La seva finalitat és generosa, humanitària, solidària. I sempre en la meva opinió, l’anunci de TV3 ni tan sols era humor negre. Gràcies per participar en aquest mini debat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: