Sobre responsabilitat i llibertat

 carcelb11

Un post d’allò més curt. Avui he llegit una notícia referent a unes sessions fetes a ESADE a Diario Responsable . Entre moltes altres coses els assistents van poder escoltar això:

“…hemos pasado de entender la libertad como la máxima asunción de responsabilidad, a entender que ser “libre” es la ausencia total de responsabilidades.

Es decir, ser responsable significa “ser culpable”, cuando debería significar que se nos ha confiando un asunto, y que en dicho asunto nos sentimos con la suficiente libertad para equivocarnos, o hacer las cosas bien, y que nuestras organizaciones confían en nosotros. Confianza, libertad, y responsabilidad.”

Quan la confiança no és un dels valors predominants d’una organització dinosaure, el grau de paràlisi creativa existent deu ser més que proporcional al nivell de desconfiança generat. Una gran pèrdua per a la societat en general.

Anuncis

2 responses to “Sobre responsabilitat i llibertat

  • Lluis K

    Darrerament hem debatut molt sobre el malaït vocable, oi… ?
    Personalment crec que cada cop som menys lliures ja que la norma i el mètode (que sempre creix i mai disminueix) s’imposa per sobre de l’instint i la creació (tot i assumir personalment la responsabilitat d’explotar els 2 conceptes), amb duríssimes sancions, a més, si un no segueix la doctrina imposada.
    És una malaltia social, molt lligada darrerament a governs autoproclamats erroniament com a progressistes i present sobre tot en les grans organitzacions amb un excés de jerarquització de les capes altes.
    La desconfiança regnant en aquestes capes d’una organització, és una actitut psicopàtica invisible que condiciona fiscalment els autèntics motors de la mateixa i que fa que l’immobilisme i la paràlisi siguin la forma més segura de supervivència. Quina merda tot plegat!

  • einestzara

    Gràcies, Lluis per ser-hi. Sempre tens alguna cosa a dir, i això és d’agrair. No puc afegir gaire cosa més al que ja has dit. Com altres bloggers de la casa, no acostumo a entrar en poli-tics. Jo em referia a aquelles empreses que no saben explotar, en el bon sentit de la paraula, el potencial de talent i entusiasme de les persones i volia dir que l’agregat d’aquesta pràctica, en xifres macro, comporta una pèrdua social important (i genera un cercle viciós). Es pot fer extensiva aquesta reflexió als poders públics? Segurament sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: