Hibridació innovadora i “fashion victims”

No és cap broma, aquest calçat és real, es ven per $130 i sembla que hi ha qui està disposat a comprar i portar aquestes sabates .

No entraré  en qüestions sobre preferències en el vestir, jo mateix porto corbata molt sovint i comprenc que a molta gent li sembli una peça inútil, desfasada i incòmoda (encara que, si la talla del coll de la camisa és el correcte, no veig on està la suposada incomoditat de dur-ne). Simplement, m’ha deixat perplex veure amb quina solta es pot arribar a considerar com a bona idea el que no és més que una aberració. Perquè, què és, si no una anomalia, arribar a fusionar elements amb funcions absolutament incompatibles per obtenir un sol producte que no serveix per a cap de les utilitats dels elements que el componen? Aquests pretesos sneakers mai podràn servir per caminar o còrrer enèrgicament i còmodament (el talò d’agulla ho impedeix, és clar) ni tampoc arribaran a ser un calçat femení formal, dissenyat per ocasions en què no està previst moure’s gaire. Això no és una “hibridació innovadora” ni un fracàs de disseny transformat en èxit (com l’adhessiu del post-it), això és un desvari que aprofita la llarga cúa (és a dir, que hi ha gent per a tot) per treure rendiment aprofitant el prestigi de la marca. És clar que això té les seves limitacions; si ASH vol sobreviure haurà de combinar els models absurds amb peces de qualitat objectiva (crec firmement que la qualitat és objectivable, malgrat el que em vulguin fer creure alguns experts en màrqueting).

Tinc la sensació de que entre els professionals del màrqueting, de tots els sectors, hi ha una certa tendència de voler épater le bourgeois com a substitutiu de la manca de capacitat de crear nous productes, i no per falta de talent, probablement per la impossibilitat d’explotar aquest talent per la manca de recursos financers i com a necessitat per sobreviure en el curt termini. 

(La rentrée de les vacances i la necessària adaptació a l’entorn són, probablement, la causa de que aquesta entrada no mantingui el tó acostumat. No és que estigui demanant disculpes, de cap manera; el que he fet és obrir una nova etiqueta: “Desvaris” (acció de desvariar/desvariejar). Quan vaig començar a escriure en aquest bloc em vaig prometre que ho faria, al menys, un cop al mes, de manera que, quan no tingui res millor que dir, és molt possible que apareguin entrades amb aquesta etiqueta. També em vaig prometre que no parlaria de poli-tics, i ho mantindré.)

Anuncis

2 responses to “Hibridació innovadora i “fashion victims”

  • Lluis K

    El seu “post” és una provocació en tota regla per una ment patològicament marqueter com la meva.
    La qualitat objectivable? Vinga va! Només accepto aquesta afirmació en un context on es definin els objectius previs d’un producte. Li posaré un exemple del nostre sector: OT és un producte de qualitat? La resposta és senzilla: ABSOLUTAMENT SI, si el que preten prèviament és l’assoliment de la captació i fidelització regular de l’audiència vers un programa i la recerca de bons shares o ABSOLUTAMENT NO, si el que pretén prèviament és la creació de nous melòmans i captació de públic amant de la música. Em segueix?
    Deixim ser dolent: Quan justifiquem que hem perdut el liderat (4arts actualment) i diem que no tot s’hi val a canvi de l’audiència i que preferim la qualitat a la quantitat, estem dient que quan erem líders no oferíem qualitat i ho feiem tot per l’audiència? Queda clar, oi?
    Les bambes que descriu, evidentment res tenen a veure amb la malaïda innovació ja que no ofereixen cap ús alternatiu a l’habitual d’una sabata amb taló i sí amb la estètica actual en que es gaudeix de trencar motlles clàssics en referència a la moda (els pantalons poden ser estripats, Bambes amb taló -sempre baixes fins ara- per combinar amb vestit de carrer, pearcings i tatoos en classes benestants -fins ara només en grups urbans alternatius- polítics trencant normes de protocol en el vestir, combinació de ratlles i quadros en el vestir -impensable fins ara- etc…
    Podriem definir tot plegat com la estètica de la provocació.
    I finalment, el màrqueting i la creació de nous productes. Crec que vosté va tenir responsabilitats en aquesta àrea amb la complicitat d’algun bon professional. Va rebre mai vosté o ell, l’encàrrec d’estudiar un producte adequat en el context que es donava? (i en canvi el teníen preparat)
    Visca la objectivització de la qualitat!

  • einestzara

    Estava convençut de que rebria un “rapapolvo” per la seva part! Amic meu, segur que vosté també sap distingir entre un producte nou, transgressor, trencador de normes… DE QUALITAT i una perfecta inutilitat que segur que no passarà a la història. A partir d’aqui podríem dedicar moltes hores discutint sobre cànons estètics, ètics, qualitat, innovació, … Gràcies per les seves aportacions. Per cert… per les seves paraules m’atreviria a dir que vosté treballa a alguna de les empreses de la CCMA (parla de que “quan justifiquem (incloent-se) que hem perdut el liderat d’audiència…” )

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: