Dites breus, manual de gestió

No sé si el poeta bengalí Rabindranath Tagore quan va escriure allò de “Si plores perquè has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles” volia transmetre un missatge de resignació o, al contrari, una optimista crida a no rendir-se, a l’estil dels matemàtics. José Antonio Marina escrivia, fa un parell de setmanes, en un suplement de dissabte de La Vanguardia: Cuando los matemáticos tienen un problema que no se puede resolver con las matemáticas existentes, en vez de dejarlo a un lado o de sentarse a llorar, inventan otra nueva.”  De manual de gestió, o no? Molt sovint aquestes dites breus, aquests clips filosòfics, són esquitxos de sapiència que ens ajuden a mantenir-nos intelectualment en forma. Si us preneu la molèstia de donar un cop d’ull als refranys mariners (catalans, castellans) comprovareu que n’hi ha un bon grapat que encaixen perfectament amb la rutina de les empreses.

Un dia em vaig anotar tres dites, en castellà, que em van semblar especialment divertides i realistes, d’un cinisme tan punyent que no puc evitar recordar-les tot sovint. Són aquestes: “El que es capaz de sonreir cuando las cosas van mal es porque ya ha pensado a quién le echará la culpa”.  “Si mantienes la calma cuando todos pierden la cabeza, sin duda es que no has captado el problema”.  “No importa lo que salga mal, siempre hay alguien que ya lo sabía”.

Per acabar, un refrany popular africà que podria ser l’eslògan del col·lectiu d’empleats especialistes en supervivència (escrit en anglès, que fa molt cosmopolita): “Hunger teaches you how to chew melon seeds” .

Saviesa popular, manual (de butxaca) de gestió.

 

Anuncis

5 responses to “Dites breus, manual de gestió

  • Xavier

    Dels refranys castellans em quedo amb el “vísteme despacio que tengo prisa”, que contradiu el de “si mantienes…”, i que és d’aplicació a qualsevol situació de crisi. En català m’agrada més el vers del JV Foix que diu: “És quan dormo que hi veig clar”. La seva aplicació al món empresarial no és tan evident. Es tracta de plantejar el problema sense buscar la solució. La solució es fa evident de manera natural, probablement al cap d’un o més dies, com si ens hagués arribat de fora mentre dormim. En anglès les meves referències solen venir de lletres de cançons. M’agrada una que diu “Crossing de Rubicon you go where you heart has gone”.

    Salut

  • Lluis K

    Einestzara! ha tornat! Ho celebro…
    De fet he de dir que no m’estranyava gaire la seva absència ja que el seu “blog sense fulls” normalment analitza el que succeeix al seu voltant, professionalment, i “al seu voltant” poc succeeix, darrerament.
    De fet… si analitzem els organigrames vigents, vostè no existeix. Ni vostè ni ningú, estigui tranquil…
    Un pensava que els organigrames (i les activitats que depenen d’aquests) son vigents fins que varien. Però, qui coi m’ha demanat pensar, oi?
    Anem pel tema que proposa: un servidor, que és un xic agosarat i kamikaze, té un principi propi i no sé si pot ser elevat a nivell de “refrany” i diu el següent:
    HI HA UN MÈTODE INFALIBLE PER QUÈ LES COSES SUCCEEIXIN: FES-LES!
    El resultat de seguir aquest principi m’ha provocat més d’un “blau”. Algun encara visible, però no em canviaran. Ja no…

  • einestzara

    Xavier, m’agrada la referència al Rubicon: crec que tots hauríem d’atrevir-nos a anar allà on creiem que cal anar-hi, sense estar permanentment sospesant les conseqüències. Gràcies pels teus comentaris.

    Lluís K (quan vosté vulgui ens comencem a tutejar, no per això ens perdrem el respecte; hi ha gent menyspreable a la qual tutejem i gent estupenda i respectable que la tractem de vosté, quin contrasentit!): són els seus blaus els blaus d’anar travessant Rubicons? Si és així, és vosté un home íntegre i valent. Pel que fa als organigrames, estic segur que la possibilitat de veure’ns certificats en un dibuixet no ens fa ser més eficaços ni més eficients. És un element merament informatiu, una eina que serveix per ubicar les persones poca cosa més. Jo, particularment, no pateixo cap síndrome per no veure el meu nom entre uns quadradets i unes línies que no diuen què faig realment ni què s’espera de mi. L’organigrama pot ser útil en una estructura jeràrquica militar però no per a una organització que aspira a ser excel·lent. Si en una empresa l’organigrama és l’instrument que serveix per certificar les competències i mantenir a ratlla als intrusos i als impostors, aleshores el que li cal a l’empresa és un canvi profund de cultura. Les organitzacions que tindràn èxit en el segle XXI no estaran per aquestes punyetes. Gràcies per participar en aquest raconet d’opinió.

  • Lluis K

    Després de la “manta de hòsties alliçonadores” que m’ha donat, sobre el tema dels organigrames:
    a.) El seguiré parlant de vosté
    b.) Torno al meu cau, d’on no hauria d’haver sortit…

    nota: M’ho tinc ben merescut. Jo pensava que aquest estat de “en construcció” era un error, per què podia crear una sensació interna de provisionalitat, però no. La gent deu fer, sens dubte, el seu anàlisi ESADEnc

  • einestzara

    Lluís K, intento expressar les meves opinions amb llibertat (i amb prudència) i respectant sempre les persones. No es tanqui en el seu cau, sisplau, seria una llàstima veure’ns privats dels seus comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: