Els blocs, aquest bloc

Un amic francès a qui estimo molt i que feia molt de temps que no veia m’ha dit que els meus apunts són massa seriosos, que els falta aquell tó sympa que sempre ha acompanyat la nostra relació. “No et reconec”, em deia. És clar que no em reconeix. I no perquè sigui el doctor Jekyll qui treballa a la Corpo i escriu aquests apunts i mister Hyde qui governa les meves amistat sinó perquè crec que el compromís professional no s’ha de barrejar amb les frivolitats que em permeto en l’àmbit de les relacions personals. Amb això no vull dir que les meves relacions laborals estiguin presidides per una seriositat impostada. Els que em tracten habitualment saben que a la feina intento cultivar el bon humor i prodigar els somriures sincers, una sana costum que vaig aprendre —de forma natural, sense haver de fer cap esforç—del meu estimat company Àngel Lacalle durant la nostra prolífica i gratificant etapa de treball en equip a TVC Edicions. 

És obvi que amb aquest bloc no pretenc divertir ni crear polémiques artificioses. Jo em conformaria si resultés prou entretingut per no avorrir a qui pugui estar interessat en algunes de les coses que passen en el nostre entorn professional. Que no és poca cosa!

A l’amic Frédéric li he passat l’adreça del bloc que va obrir el meu mister Hyde fa unes setmanes (a WordPress, és clar, noblesse oblige). Comprendreu que no inclogui l’enllaç.

Anuncis

6 responses to “Els blocs, aquest bloc

  • Lluis K

    Francament, Jaume, saps que sóc un fervent seguidor d’aquest blog des del primer dia, però mai t’he amagat que els teus continguts, seriosos o no, sempre han estat excessivament correctes i dins la “línia” que s’espera de un càrrec com tu. Sense més pròlegs… ENVIA’M L’ADREÇA DEL TEU BLOG ALTERNATIU!!!!!

  • einestzara

    Gràcies, Lluís, per la teva fidel presència. Dius que els meus apunts són EXCESSIVAMENT correctes. És a dir, que em passo de tan correcte que vull ser. Potser sí que a aquest bloc li convindria no ser-ho tant. Intentaré millorar. Aplicaré un cicle PDCA als meus apunts :^)

  • el mossèn de Ventdelplà

    Si t’endinsses en el mon de la blogosfera i ocupes un càrrec de responsabilitat, de tots és sabut que ho has de fer des de l’autocensura o et pots convertir en el blanc d’algun fill de puta (perdoneu, oh, Senyor!) contrari als teus plantejaments. Si a més treballes a una gran organització, que potser és el seu cas, el problema augmenta ja que qualsevol cosa escrita no només pot ser servida com a arma de destrucció personal, sinò que amés, pot ser impresa o reenviada contra els teus interessos d’estabilitat professional.
    Ser emprenedor, suposa de forma directa, ser crític amb part dels plantejaments existents al seu voltant. Però ser emprenedor, suposa també, (curiosa contrarietat) tenir l’anhel d’escriure i compartir el teu pensament sense poder realment dir el que penses, pels danys colaterals que et poden suposar…
    Uff, quin embolic: Si no escric, no em sento actiu, si ho faig he de vigilar el que poso o puc prendre mal, si vigilo, no em sento lliure…
    La solució? Cambrer! Un gin tònic, si us plau…

  • einestzara

    En efecte mossèn, ser absolutament fidel i lleial a l’empresa pot no ser suficient garantia com per permetre’s un la llibertat de manifestar obertament les opinions personals. No descubrim res de nou. Conformem-nos pensant que la prudència no sempre és paralitzadora; fixi’s, si no ho veu així, que els diplomàtics avancen en les seves negociacions, tot tenint una cura excepcional del que diuen i com ho diuen. Jo prendré un bourbon amb ginger ale, gràcies!

  • Xavier Ferràndiz

    Jaume, fas una reflexió sincera i interessant. Quin ha de ser el to d’un blog “professional”? Quins són els límits? Si ets massa formal resultaràs previsible i obvi. Si et deixes anar, saps que corres algun risc, indeterminat, difós.

    PD- Constato que tots els teus lectors que fan comentaris signen amb pseudònims.

  • einestzara

    Xavier, gràcies per la teva presència i els teu comentari. M’ha fet il·lusió saber que hi ets. És cert que massa sovint els comentaris són anònims o, al menys, ho són per a d’altres lectors. Serà per això del risc indeterminat, difós? Jo sé qui són el Lluís K. i el mossèn del Ventdelplà (asidus d’aquest bloc) però no seria lícit que desvetllés el seu anonimat. En qualsevol cas, la possibilitat de l’anonimat serveix per animar i pujar de tó els apunts 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: