Pilar Rahola, la mirada incorrecta

No crec que sigui perquè està convençuda de que sempre s’equivoca que la Pilar Rahola anomena “La mirada incorrecta” als articles que escriu per a La Vangardia, però el cas és que en el d’avui diumenge, si no incorrecta, “limitada” sí que ho és la seva mirada. Referint-se al concepte d’independència política dels nostres mitjans audiovisuals públics no para d’identificar independència política del mitjà amb la garantia d’independència política dels seus periodistes. El seu article d’avui porta el tìtol “Esto no es la BBC” quan va ser a la BBC, precisament, on es va gestar la clàssica declaració de principis que havia de presidir les seves actuacions: informar, formar i entretenir. Joan Majó va reformular aquests principis afegint alguns matissos: els mitjans públics han de proporcionar informació objectiva i rigorosa, permetre l’expressió de la pluralitat social, ajudar a augmentar el coneixement i la cultura dels ciutadans i oferir-los entreteniment de qualitat.  Per poc d’acord que s’estigui amb aquesta orientació, es convindrà que  no tan sols el resutat de la feina dels periodistes ha de ser independent dels interessos dels partits polítics. Pilar Rahola sembla oblidar-se de la capacitat dels mitjans audiovisuals per influir en l’opinió dels ciutadans, i no només amb els informatius i els programes d’actualitat sinó també amb l’entreteniment, la ficció, els debats, la programació infantil, etc. Pensem, per exemple, en els programes de ficció. Si compleixen amb l’objectiu d’entretenir i fidelitzar a l’audiència, des del moment en què incorporin temes d’interés social en les seves narracions, poden contribuir a la sensibilització de l’audiència en matèries delicades i conflictives, convertint-se en una eina molt potent al servei d’un missatge concret. 

Independència dels interessos particulars sí, senyora Rahola. Independència política… què vol que li digui? La missió dels mitjans audiovisuals públics també ha de contemplar l’exercici de la política —entesa al servei de la defensa dels valors democràtics i dels drets humans, és clar. I això no és una tasca exclusiva dels periodistes, s’ho pot ben creure.

P.D.: Molt probablement les quatre primeres línies d’aquest post es presten a confusió perquè he rebut tres comentaris que així m’ho fan creure.  Si ho hagués d’escriure de nou, per evitar interpretacions equivocades, ho faria amb altres paraules però amb el mateix significat: “Estic segur que la Pilar Rahola no titula els seus articles “La mirada incorrecta” perquè cregui que s’equivoca, seria absurd. Això no obstant, en l’article d’avui la seva mirada no és incorrecta però si limitada… etc, etc.” 07/05/2008 

 

Anuncis

8 responses to “Pilar Rahola, la mirada incorrecta

  • el mossén de Ventdelplà

    Algunes declaracions, sobretot si son emeses per càrrecs de caràcter institucional, cauen sovint en la demagògia (lògica, d’altra banda) i la superficialitat. “Informació OBJECTIVA”: la objectivitat en l’èsser humà, no existeix!
    La tele i la ràdio, de moment, la fan èssers humans. La “objectivitat” és pròpia dels “objectes” com la “subjectivitat” dels “subjectes” (nosaltres). Tots som el que som a partir de les influències que ens envolten. Pretendre la “objectivitat” és tan com pretendre que pensem amb un meló dins el cap i no un cervell, viu, calent i amb totes les referències del nostre passat i present.
    Grarantir la “qualitat”… Ai, Déu… quan parlarem seriosament fugint dels tòpics… Quina qualitat? la seva? la meva? la de l’espectadora habitual del “Diario de Patricia”? Parlem clar, definim contextualment, dissenyem concretament i, si no és massa molèstia, fem un pla de màrqueting de tot plegat per poder analitzar desviacions…
    D’altra banda, totalment d’acord, respecte als seus comentaris sobre la Pilar Rahola, que s’ha convertit en “opinadora” professional… Res més a afegir

  • einestzara

    Mossén,

    Hauré de tornar a llegir tractats de filosofia. No recordo què en dieun Els Mestres sobre els conceptes Objectivitat i Qualitat. Però, potser alguna cosa se m’hagi quedat “al disc dur”.
    Entre el blanc i el negre hi ha moltíssims matissos de gris. Passa el mateix amb l’objectivitat i la qualitat. Existeix un grau d’objectivitat universalment acceptat com a tal, per molt que l’obra sigui fruit de l’activitat d’un subjecte. Pel que fa a la qualitat, existeixen cànons, models, patrons. Les novel·les de Marcial Lafuente Estefanía eren, objectivament, un subproducte de la literatura, mentre que el quartet d’Alexandria és una obra de qualitat indiscutible. Si jo em poso a tocar el violí, tingui per segur que, objectivament, la qualitat de la meva interpretació serà nul·la, encara que el veí del costat la percebi com una deliciosa melodia. Mossén, vosté és prou savi per distingir un programa de qualitat d’un bon programa per aconseguir l’objectiu que s’ha marcat el mitjà. Crònicas Marcianas no era un producte de qualitat, era un producte infecte, però un gran producte per aconseguir el que volia la cadena. O sigui que, deixem de banda el màrqueting. El màrqueting no té res a veure amb la qualitat i l’objectivitat, està per sobre dels conceptes, només són variables per a l’anàlisi i les utilitzarà segons convingui.

    Ja sé que no em guanyaré les seves simpaties, encara que procuro ser sincer sense ofendre. Gràcies per estar sempre present amb els seus comentaris.

  • el mossén de Ventdelplà

    El màrqueting treballa sobre les percepcions (voluntàries i involuntàries) i sobre el psiquis de les persones i li asseguro que moltíssims conceptes intangibles són acceptats com de “qualitat” a partir d’una estratègia adequada.
    Quan creiem que dominem el nostre entorn i som lliures per decidir què ens engrada i què no, ens convertim en les víctimes que els marqueters volien. Decideixen per nosaltres i a partir d’una meticulosísima anàlisi, ens duen on volen que anem.
    El màrqueting no té res a veure amb objectivitat i qualitat… Déu! Afortunat vosté, que viu pensant que ningú decideix per vosté.
    El màrqueting, és tan i tan poderós (quan es treballa adequadament), que es permet fer-li creure que és vosté i només vosté, qui escollirà què és de qualitat, fent-li creure, a més, que és objectiu en la seva selecció…
    No som res, Sr. Einestzara. O molt poqueta cosa, en la societat de consum que ens ha tocat viure.
    He comprat el millor cotxe per a les meves necessitats! Aquest és el millor programa cultural de TV! Aquell és el millor líder polític del moment! Estic escoltant la millor peça de música clàssica! Vol dir que parla vosté? O potser ho fa el consumidor tipus, d’un target determinat?
    Una abraçada, com sempre.

  • Jofre

    Totalment en desacord respecte a Rahola. Crec que es una opinadora molt brillant, i que està molt per damunt de la mitjana. Què vol dir “professional”. Com tots, com el Foix, el Monzó, el Puigverd, el Marc Alvaro, el Villatoro, el Culla, el Franco, etc… Per què quan són homes tenen dret a opinar de tot, i quan es una dona, hi haaquesta mena de comentaris? Doncs jo crec que hi ha molt pocs del nivell de la senyora Rahola. Només que a ella no se li perdona la intel.ligència.

  • Maur

    Impresentable el teu comentari sobre la Rahola. S´equivoca? Doncs porta una pila d´articles a la Vanguardia encertant-la de ple. Apa que no se´t veu el llautó.

  • einestzara

    Jofre, Maur,

    Vagi pel davant que professo una simpatia personal per la Pilar Rahola a qui vaig conèixer en la seva etapa de redactora a TV3 i amb la que comparteixo molt sovint els seus punts de vista. Però també se m’ha de permetre discrepar, sempre des del respecte i les bones maneres. Si llegeixen amb deteniment el que he escrit podran comprovar que només dic que el punt de vista de la Pilar Rahola, en aquest article, és “limitat”, perquè redueix la garantia d’independència partidista de la CCMA a la labor dels periodistes, i el que dic jo és que qualsevol interès particulars (polític, econòmic, … de qualsevol mena) es pot manifestar en qualsevol dels àmbits professionals dels nostres mitjans. I no sé quin és el “llautó” que se’m veu per discrepar amb la senyora Rahola i per dir que els mitjans públics de comunicació han d’estar compromesos en la defensa dels valors ètics i democràtics. Fa vint-i-tres anys que treballo en aquesta casa i el meu únic compromís ha estat, i és, intentar fer bé les coses en benefici d’un projecte de pais. Us agraeixo els vostres comentaris, que aporten un gran valor a aquest humil raconet d’opinió.

  • M.T.

    Einestzara, entenc una mica més el teu comentari. Jo també estic molt interessada amb els articles de la Pilar Rahola, perquè és dels pocs que respiren un cert aire de llibertat i de valentia. també crec que el teu comentari era menyspreatiu. Allò de “sempre s´equivoca…”. Jo més aviat diria que gairebé sempre l´encerta. Però també penso que tens raó en algun punt de la teva crítica. Entre tots dos, la Pilar Rahola i tu, heu fet una bona diagnosi. Ah, sóc periodista…

  • einestzara

    M.T., està clar que no tinc gaire traça escrivint. Demano disculpes. En cap moment he volgut dir que la Pilar Rahola sempre s’equivoca, tot el contrari, els seus comentaris acostumen a estar carregats de bons arguments. Rectifico l’inici del meu post: “Estic segur que la Pilar Rahola no titula els seus articles “La mirada incorrecta” perquè cregui que s’equivoca, seria absurd. Això no obstant, en l’article d’avui la seva mirada no és incorrecta però si limitada… etc, etc.” Gràcies pels teus comentaris. Ah! I respecto i admiro la professió dels periodistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: