Albert Sáez i els reptes de futur de la CCMA

El president del Consell de Govern (CG) de la CCMA, Albert Sáez, va donar ahir una conferència a Tribuna Barcelona amb el títol “Els mitjans públics a l’era digital”. Durant més d’una hora i mitja  va estar parlant i responent preguntes […] en nom del nou Consell de Govern de la CCMA […] sobre el paper que ha de tenir la CCMA en l’etapa que s’ha iniciat amb l’aprovació de la nova llei que regula els mitjans audiovisuals de la Generalitat. Va començar fent una molt breu referència —obligada— dels 25 anys d’història d’èxit —cert— de TV3 i Catalunya Ràdio per entrar a parlar dels reptes del futur de la CCMA. Per a mí, els aspectes més destacables de la seva exposició han estat els següents:

– Els 25 anys d’èxit han estat possibles gràcies a l’entusiasme i la professionalitat de les persones que s’hi van implicar i a l’impuls rebut de la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya.

– El futur encara serà millor, perquè estem en condicions més favorables que en l’inici de la CCRTV: el canvi tecnològic emprés amb la digitalització, vivim en una democràcia consolidada i tenim autogovern, disposem del talent i el coneixement de les més de 2.700 persones de la CCMA, el marc institucional que representa la nova llei aprovada i, finalment, una indústria audiovisual catalana que abans no existia. Som més forts ara per enfrontar els nous reptes que no pas ho era la CCRTV en els seus inicis per enfrontar els que tenia aleshores. 

Tot èxit ha de partir d’un diagnòstic encertat de la realitat. (Afegiré, com aconsella Joan Majó, que cal compartir aquest diagnòstic per tenir èxit. Si, com va dir al principi de la conferència, parlava en nom del Consell de Govern, es pot pensar que això significa que el CG comparteix el seu diagnòstic). La tecnologia està alterant la forma de consumir l’audiovisual, el que suposa que ens hem d’adaptar a un entorn canviant . (Potser convé recordar a Rogovsky).

– La missió del CG és marcar l’horitzó —compartit pel Parlament i els treballadors del grup CCMA— i desvetllar totes les energies potencials.

– S’han de lliurar tres batalles simultàniament: 1.- Mantenir els continguts generalistes a través de les xarxes convencionals, malgrat la pèrdua de pes en el seu conjunt; mantenir l’ambició del lideratge però sense concessions a una programació que ens faria perdre el nostre prestigi. 2.- Crear canals especialitzats. La fragmentació de l’audiència és una oportunitat per enriquir el servei públic  (La llarga cua de Chris Anderson?). Aquest rellançament dels canals especialitzats ha de ser un espai orientat a la innovació. 3.- Noves formes de distribució i noves formes de consum. El canvi important no és tecnològic, és d’hàbits de consum. Tenim un coneixement suficient d’aquests entorns tecnològics per poder-ho fer (Activa Multimèdia Digital, CCRTV Interactiva).

– La CCMA ha d’acompanyar a la indústria audiovisual privada i assumir els riscos econòmics que només el sector públic pot assumir.

-Ens hem d’abocar en els processos de transferència de coneixement amb el sector privat i universitari.

– Ens hem d’enfrontar a l’oposició de determinats sectors, que voldrien veure desaparèixer els mitjans públics del sector audiovisual; per això, ens hem de gestionar amb criteris de rigor  i tranparència, cooperar amb el sector privat i guanyar-nos la seva complicitat. 

– Resumint: la feina del CG ha de consistir en captar les necessitats de la nostra societat, atendre les demandes del Parlament, vetllar per una gestió econòmica rigorosa i transparent i posar en valor el talent dels professionals del grup a fi de garantir el servei públic audiovisual que ens encomana la llei.

El torn de preguntes va donar peu a fer la més que previsible sobre l’estat de selecció del (de la) director(a) general i els comentaris que al respecte s’han pogut llegir a la premsa. Albert Sáez també estava més que segur de que se li faria aquesta pregunta, de manera que la seva resposta s’ha de considerar com a ben meditada. En poques paraules és aquesta: el Parlament de Catalunya va escollir als membres del CG (i això ho dic jo: és cert que fins ara mai s’havia aplicat un métode de selecció dels òrgans de govern dels mitjans públics que respongués millor a la composició d’un Parlament escollit democràticament pels ciutadans). És normal que la selecció de qui ha d’ocupar el càrrec sigui motiu d’un debat i uns acords que respongui a les diferents visions polítiques que componen el Parlament, que responen a les diferents expectatives dels ciutadans. Això s’ha de considerar perfectament normal en una societat democràtica i no hauria de ser motiu de soroll mediàtic que es dediqui temps i esforços abans de prendre una decisió consensuada. El que desitja el CG és que no hagin pressions interessades ni interpretacions distorsionades d’una situació que s’ha de considerar normal. Respecte de la llei, Albert Sáez ha dit que […] la llei de la CCMA és una llei de lletra britànica en un país llatí […]

Respecte de la publicitat en els mitjans públics, Albert Sáez no ha amagat que és partidari de que existeixi un canon per finançar-los. És un punt de vista. En tot cas, el Parlament decidirà, i els que creuen que la publicitat en els mitjans públics és bona i desitjable continuaran dient la seva fins que no hagi res a fer.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: