Una mica de caos, sisplau

Itamar Rogovsky ha passat per la CCMA i va deixar uns quans missatges i recomanacions. M’estalviaré molts detalls perquè el Joan Carreras ja ho ha fet en el seu bloc.

Jerarquia. És un error creure que l’ordre jeràrquic garanteix l’èxit. S’han d’aplanar les organitzacions. Les línies jeràrquiques distancien el que és important.

Canvi permanent, no confondre-ho amb crisis constants.

Centralització descentralitzada. Han de conviure simultàniament “la cosa i el seu oposat”

Participació-Cooperació-Competència. S’ha de conservar la tensió entre els diferents àmbits de l’organització (polític, directiu, professional). Si qualsevol dels ens que composen l’organització predomina sobre els altres, es garanteix el fracàs. On no hi ha tensió no hi ha efectivitat (si no hi ha resistència al canvi no hi ha canvi, ha dit Rogovsky en alguna altra ocasió). 

ADN i cèl·lules mare. En un mitjà canviant, una organització necessita sempre una reserva de “caos”, de cèl·lules mare que s’aniran especialitzant a mesura que les circumstàncies ho requereixin. El caos s’anirà transformant. Si tota l’organització està especialitzada no es podrà adaptar als canvis. Es necessita una organització flexible, adaptable, però que no perdi el seu ADN

Desordre. L’ordre no té cap relació directa amb l’obtenció de resultats. De les obvietats no se’n obtenen resultats. Cal distingir el desordre bó (creativitat, caos,…) del dolent (indisciplina, descoordinació,…)

Nova lògica de les organitzacions: Inestructurades: Interessen els processos no les especialitzacions compartimentades. Sense límits: Globalitat (no confondre amb el concepte “Globalització”). No liderades: Es requereix un nou lideratge, basat en les capacitats i no en el poder. Sense pressupost: Els pressupostos fragmenten l’organització en interessos diferents; són un obstacle. Sense programa: Perquè dedicar esforços a seguir els programes si a llarg termini sempre s’han de refer? Sense objectius: Els objectius són un altre obstacle; un cop assolits ja no es progressa. Basades en conjectures: No fixar-se tan sols en les dades objectives quantificables; els aspectes subjectius, les ponderacions s’han de tenir molt presents.

Finances. La finalitat de les empreses no és guanyar diners. Han de guanyar diners, és clar, però per dur a terme la seva misió.

Èxit. Compte amb les empreses “potents”! Del fracàs se’n pot aprendre, de l’èxit se’n pot esdevenir superbiós i perdre de vista la realitat que ens envolta (l’Orquestra Filharmònica d’Israel va perdent abonats i el públic jove no s’hi apunta, però el model continua invariable; noves orquestres de gran qualitat van sorgint a Israel i aquestes sí que s’hi adapten als gustos actuals, competint amb l’IPO).

 Les organitzacions que no s’hi adaptin pagaran un preu molt alt.

El professor Rogovsky va agradar més o menys, però segur que no va deixar indiferent a ningú. Cal felicitar la iniciativa de l’Institut Obert de la CCMA per organitzar aquestes sessions.

Anuncis

3 responses to “Una mica de caos, sisplau

  • el mossén de Ventdelplà

    Em preocupa, amic Einestzara!
    Un cop més ens il.lustra amb constructives, innovadores i modernes (?) visions de procediments i millores empresarials…
    Personalment, cada cop ho tinc més clar: Vosté seria un brillant DG.
    Hauria d’haver enviat el seu CV per optar-hi. D’haver estat escollit, hauriem donat un salt qualitatiu IMPORTANTISSIM.
    No parlo en broma, no ho faig mai en blogs aliens.
    Si no l’ha enviat… perillós, molt perillós!
    Què pretén?
    Innovar?
    Canviar el sistema establert?
    Desenmascarar mancances?
    Mostrar que la mediocritat impera?
    Revisar els processos de comandament i execucions d’objectius?
    Vosté és brillant, però BOIG!!!!!
    Vagi amb cura, molta cura….
    Comissions, tallers, recerques de coneixement, reunions, processos de millora, stages…
    Resultat de tot plegat? Li ho explico?
    Personalment, el rebuig professional. Per a la resta? l’últim que apagui la Nespresso…

  • einestzara

    Gràcies, mossén, per passejar-se per aquest bloc.
    Jo DG? Vous me flattez. mon ami! No és falsa modèstia dir que no serveixo, és que trepitjo de peus a terra. Es necessiten moltes altres capacitats i habilitats de les que jo mai tindré per poder dirigir dignament aquesta casa.
    Es pregunta què pretenc. Doncs no ho sé; encara no m’he parat a pensar-ho. Molt probablement seguir sent tant boig com vosté s’imagina.
    Ah! I no sóc brillant; em conformaria quedant-me en un estadi inferior: ser net.

  • Estupidez y meritocracia « Jaime Pérez Santos

    […] Rogowsky, de quien ya hablé en este blog,  llama “organización dinosaurio” a aquella en la que la orden que da el cerebro para […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: