Hacer y hacer saber

Aquest és el lema sota el que s’ha desenvolupat una jornada en la que l’empresa MEDIARESPONSABLE ha presentat el seu “Anuari de l’empresa responsable i sostenible”, una publicació que recull articles d’experts, més de 170 casos pràctics d’empreses (la CCMA entre d’altres), entrevistes, etc. La sala estava plena (auditori de la biblioteca Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona) i els ponents —dinou (!) experts en la matèria— han estat una bona representació de diferents institucions i empreses. Algunes de les opinions que em semblen interessants de reproduir d’alguns ponents:

 Xavier Pont (responsable d’Iniciatives Econòmiques del Dept. d’Economia i Finances de la Generalitat): […] és important que es consolidi (l’RSE) perquè això facilita les coses a l’administració pública […] complementa el rol de l’estat, la seva proximitat la fa més eficient […] l’administració pública ha de donar exemple, l’RSE ha de figurar en el seu codi genètic.

  Esther Grávalos (Directora de Comunicació de Telefónica): ha fet servir un refrany que deia la seva àvia, “Tan importante es poner el huevo como cacarearlo” , per recordar que és necessari comunicar el que es fa.  Ha dit també alló que sovint s’oblida: l’RSC no ha de centrar la seva atenció en el que es fa amb els beneficis, sinó en el que s’ha fet per obtenir-los.

 Neus Martínez (directora de Relacions externes i RSE de Nestlè): […] la senya d’identitat d’una empresa socialment responsable és fer prevaldre el llarg termini, vinculat amb la sostenibilitat, pel sobre del curt termini […] la memòria de sostenibilitat és un compromís de transparència amb els grups d’interés […], i reconeix, amb prou humilitat, que […] a Nestlé encara li queda molt per fer en matèria de RSE.

 Antoni Ballabriga (director de Responsabilitat i Reputació Corporativa del BBVA i conegut nostre perquè va ser un dels consultors d’ESADE que va dirigir un dels equips del procés de reflexió estratègica de la CCMA): segons l’Antoni Ballabriga cal fer-se varies preguntes; en destacaré algunes: Quant s’ha de comunicar? […] cal trobar l’equilibri per no deteriorar la credibilitat del missatge […] la comunicació genera compromís, mou la maquinària interna, genera energia per avançar […] tangibilitza un retorn, justifica la utilització de més recursos per a l’RSC.  Què comunicar?: […] el que és genuí de la nostra activitat i que ens pot diferenciar […] és clar que s’han de complir els objectius de l’RSC,  però comunicar allò que és distintiu.  Com comunicar?: […] cal ser creatius per fer arribar el missatge. L’Antoni Ballabriga ha dibuixat l’escenari ideal de l’RSC en una empresa: està tan arrelada en tots els àmbits de gestió que la direcció de RSC s’ha diluit, […] és biodegradable.

 Ignacio Jiménez ( director de Comunicació i RSC de Liberty Seguros): […] cal superar el debat denominatiu del concepte: RSE, RSC, RE, RC? […] ha d’existir un compromís de marca entre el que es diu i el que es fa […] les empreses no poden estar sempre sota sospita […] la comnicació de l’RSC dóna caràcer corporatiu […] pot suplir pràctiques de posicionament més costoses i amb menys credibilitat.

 Marcos González, director de MEDIARESPONSABLE al tancar la 1a part va comentar que cal trencar el pudor de comunicar que tenen algunes empreses.

Ramon Mullerat ,  jurista expert en dret internacional i que va ser ex co-president —junt amb Nelson Mandela— del Human Rights Institute, amb un savoir faire comunicatiu més propi d’un diplomàtic,  va comentar la manca de concreció que té el concepte RSE […] és una figura polièdrica, cadascú la veu segons la seva formació professional; per al jurista és un conjunt de normes, l’economista la considera una eina de gestió, els de màrqueting la veuen com una oportunitat de fer marca […] cada vegada més, l’RSE es canalitza cap als productes que ofereix l’empresa, està més lligada al seu core business […] es detecta una preocupació creixent sobre el medi ambient en detriment dels drets humans […] el segle XXI ha de ser el del compliment i expansió de la defensa dels drets humans per part de les empreses. Mullerat va recordar algunes de les paraules de Severn Suzuki, aleshores una nena de 12 anys, quan es va dirigir a la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament que va celebrar l’ONU a Rio de Janeiro l’any 1992

Joan Fontrodona, secretari d’ EBEN España, va insistir en que […] les empreses no són les culpables de tots els mals, tots som responsables des de les posicions que ocupem a la societat (com a professionals, ciutadans, consumidors, etc.)

L’opinió que més hauria d’haver irritat a l’auditori —per venir de qui venia— va ser la d’Agustí Sala, president de l’APIEC (associació de periodistes d’informació econòmica) […] els periodistes d’informació econòmica no tenen gens clar el concepte RSE […] que la RSE avança a cop d’escàndols […] […] la pràctica de la RSE està necessitada de millorar la percepció que es té del concepte, les empreses la utilitzen per netejar la seva imatge […]  em pregunto si és per tot això que va acabar dient: […] hi ha un risc de que es banalitzi el concepte […] quan l’escenari sigui aquell en el que totes les empreses practiquin la RSE, aleshores la notícia tindrà sentit i serà en referència a les empreses que es destaquin per sobre de les altres. I es va quedar tan ample.

Josep M. Lozano, ben conegut de tothom que s’hi dedica a això de l’RSC, amb les seves dots comunicatives, va fer riure a l’auditori quan va dir que ja n’hi havia prou de diàleg entre les parts interessades, que si fos per ell, decretaria una moratòria d’un any per als actes públics sobre RSC, reunions, taules rodones, jornades, trobades multisectorials, etc. […] el que falta és Política, amb majúscules, falta diàleg intern entre els governs […] els governs traslladen la qüestió de la RSE als agents socials, sindicats i patronals,  per manca d’una política pròpia […] la RSE no ha de ser un punt més de l’agenda social.

Carles Campuzano, diputat a Madrid de CiU, va culpar als sindicats i a les organitzacions patronals de bona part del retard que pateix l’evolució de la RSE. També va carregar contra les ONG de les que reclama que el seu diàleg amb les empreses sigui des de la igualtat, que la relació ONG – Empresa no sigui únicament la de demanar-les a aquestes que  contribueixin a les seves bones causes.

La sessió va durar una mica més de cinc hores, es van dir, òbviament, moltes coses; la majoria escoltades moltes vegades. El que he comentat és el que m’ha semblat que valia la pena destacar.

Advertisements

2 responses to “Hacer y hacer saber

  • janquim

    Òndia Jaume, gràcies per aquest resum i felicitats per aquest bloc que no he sabut que existia fins avui. Sempre tan discret… Ho trobo fantàstic. Espero que allò del company que et feia sentir malament que apuntaves al primer post sigui una broma. Aquí tots som aprenents de tot i els que ens decidim a compartir-ho sabem que així encara aprendrem més. Felicitats de veres, ja t’enganxaré…

  • einestzara

    Gràcies Joan, crec que som uns quants de “la Corpo” els que estem en deute amb tu per ajudar-nos a evolucionar. Intentaré millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: