RSC: obligació – voluntarietat – convicció

Una notícia d’avui mateix informa que el govern de Suècia ha decidit que les empreses públiques d’aquest país presentin obligatòriament memòries de sostenibilitat d’acord amb els principis del GRI.

Ara toca que s’encenguin algunes alarmes i que les organitzacions patronals i les empreses autodenominades responsables ens recordin que un tret distintiu de la responsabilitat social de les empreses és, precisament, el seu caràcter voluntari, i que l’administració s’ha d’abstenir de reglamentar l’RSC en els sector privats.

Jo comprenc que, en vista de que les memòries de RSC poden anar pel mateix camí que l’auditoria financera al seu dia, a les empreses que ja estan alineades amb la RSC no els agradi la perspectiva d’haver d’informar i certificar-se obligatòriament sobre les seves activitats en aquesta matèria quan, per fer-ho sense estar obligades, actualment obtenen un plus de prestigi. Ens podem imaginar quina serà la postura de les empreses que presenten memòries de sostenibilitat sense seguir cap estàndard ni estar certificades per organismes independents, o la d’aquelles que això de l’RSC no els interessa en absolut, o la de les empreses que ni tan sols saben de què es tracta.

Com a ciutadà i consumidor, com a part interessada, em sembla necessari que s’exigeixin garanties de transparència informativa tant als organismes públics com a les empreses privades, i aquesta transparència ha d’incloure no només la informació sobre la seva activitat econòmica sinó també sobre l’impacte ambiental i social de les seves activitats. Intervencionisme de les administracions? I tant que sí! Benvinguda sigui qualsevol mesura que contribueixi a millorar la salut del planeta i de la societat. Estic absolutament d’acord en que les administracions públiques no han de legislar l’RSC, entenent per RSC la gestió que ultrapassa, en favor dels grups d’interès, les normes jurídiques; és a dir, els poders públics no poden obligar a les empreses a seguir un determinat model de gestió; ara bé, l’administració ha d’intervenir i crear normatives orientades a les millores socials i mediambientals. Que la certificació (obligatòria) de les memòries de sostenibilitat (obligatòries) posaria en evidència bones i males pràctiques empresarials? Excel·lent. Els usuaris i grups d’interès de les empreses estaríem degudament informats, que és el que volem. Quin problema han de tenir les empreses? O és que no són d’aquest món? Les empreses privades que van més enllà de l’estricta obligació legal, que el compromís sincer amb els seus grups d’interès forma part dels seus valors corporatius, haurien d’alegrar-se de que algun dia tothom hagi de respectar les regles del joc; i les empreses que practiquen la responsabilitat social com una estratègia de màrqueting, aquestes que continuïn anant més enllà de l’estricta obligació si volen mantenir-se diferenciades dels seus competidors; tot això que guanyarà la societat.

 D’altra banda, ¿qui diu que les normes legals no es compleixen voluntàriament? Sempre és possible transgredir la llei; això sí, atenent-se a les conseqüències. D’això també se’n diu ser responsable dels propis actes. Una altra cosa, molt diferent, és actuar èticament per convicció; això requereix, en primer lloc, complir les normes, i qui tingui un comportament ètic en la base dels seus principis segur que no rebutjarà que els poders públics regulin allò en el que creu.   Penso que hem arribat a un punt en què la dicotomia en RSC ja no és voluntarietat versus obligació, sinó convicció versus voluntarietat.

Anuncis

2 responses to “RSC: obligació – voluntarietat – convicció

  • el mossén de Ventdelplà

    Omplir-se la boca fent pràctiques d’ètica medioambiental i sostenibilitat, de usos responsables i consum equilibrat. Sento fàstic. Al mateix temps, algunes d’aquestes empreses, atempten contra la ètica, la sostenibilitat, els usos i el consum, despedint PERSONES, sense arguments professionals, i sense mirar la ruina personal i social que això pot suposar.

  • einestzara

    Gràcies pel teu comentari, mossén.
    Sé que el meu punt de vista no canviarà la teva opinió sobre la gestió socialment responsable de les empreses. Jo només et dic que prefereixo aquest nou model de gestió presuntament hipòcrita – que força a les empreses a ser transparents; que, pressionades per la competència, han d’adoptar bones pràctiques que modifiquen irreversiblement el seu comportament tradicional – que no pas haver-me-les de veure amb un sistema molt sincer, però prou salvatje com per ocupar-se exclussivament dels interessos a curt termini dels seus accionistes. Els despedits despiadadament ho serien en qualsevol cas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: