Teorema de Solbes

Primer de tot, faré cas a una recomanació de  Jason Calacanis: que els blogs no siguin anònims. Doncs bé, he de dir que el meu autèntic nom és Jaime Pérez Santos i no Josep M. Eines Tzara i, per disculpar-me d’aquesta frivolitat, també he de dir que des de molt jovenet aquest personatge ha signat tot allò que he fet lluny de la rutina i l’oficialitat. Després de tants anys, creieu-me, em costa renunciar a aquesta identitat. El nom va sorgir canviant l’ordre de les lletres del meu nom real (i afegint-hi un punt que converteix la M en un enigma, inclús per a mi mateix, ja que mai he decidit si era Maria, Manuel, o el vampir de Düsseldorf).

Anant a l’assumpte. Segur que el ministre Solbes deuria sorprendre als experts en economia quan va descobrir una nova variable inflacionista: la manca de percepció de l’autèntic valor de canvi de l’euro. L’evidència empírica del seu raonament era d’allò més divertida: la gent deixa unes propines desproporcionades. Ja fa més de trenta anys que vaig acabar els estudis d’economia i que professors com  Antonio Argandoña i Josep Jané-Solà, quan feiem quart,  ens ensenyaven Macroeconomia i Política Econòmica amb entusiasme i dedicació. Ja no m’en recordo de gaires models teòrics però diria que la percepció distorsionada dels consumidors del valor de canvi real de la moneda en curs no es contemplava com un factor influent en un procès inflacionista. Argandoña ens deia que si les autoritats monetàries no obrien l’aixeta, no hi hauria inflació que es pogués finançar. L’olla no bull si no hi ha foc al fogons. Han canviat les coses? Ha hagut una revisió dels principis bàsics de la teoria econòmica? Ho dubto. Digueu-me monetarista.  D’altra banda, ¿qui surt guanyant amb una inflació moderada? (això sí que recordo que ho deien els manuals): el governs de torn, perquè la inflació és un impost camuflat (no cal tirar de BOE, el tipus es mantenen i les bases imposables augmenten elles soletes) i els bancs (aquests sempre són els últims en perdre; quan els bancs comencen trontollar podem estar segurs que el sistema ja fa temps que fa aigües). No em puc creure que el ministre Solbes no estigui molt ben preparat en matèria d’economia o, si més no, molt ben assessorat. Suposo que el que toca es posar el crit al cel, fer-nos creure que estan molt amoïnats i sobre tot, sobre tot, encolomar-nos les culpes als ciutadans per ser tan rucs que encara no ens hem adonat que un euro són, per fer-ho rodó, 166 pessetes.  Deu ser per això que ara a molts ja no els arriba el sou a final de mes, perquè no hem estat capaços d’apreciar l’euro en la seva autèntica magnitud i comprem i gastem amb una alegria inusitada. I deu ser per això que els habitatges han multiplicat varies vegades el seu preu i continúen pujant de preu, i per això que va augmentant el preu de la benzina, dels subministraments, dels aliments, dels vestits, …  Criatures! 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: