Anar a missa i repicar campanes

La pretesa pràctica de l’RSC presenta contradiccions que, de vegades, resulten grotesques; d’altres vegades són indecents.

 

Grotesc que una empresa que s’autodenomina líder mundial en el seu sector (i segur que ho és), reforci una campanya “green” amb l’enviament per correu ordinari d’uns fulletons als seus clients, que deuen ser alguns milers. Deixant a part el consum de paper que s’hi ha hagut de fer, el que ja costa més d’entendre és que el fulletó i el sobre estan fets amb aquell paper que va recobert d’una fina capa de material plàstic que li dóna una textura d’aparent qualitat, i dic “aparent” perquè aquesta fina làmina de plàstic fa que ni el fulletó ni el sobre es puguin llençar a la paperera del reciclable. Tot d’una es carreguen les erres de qualsevol guia verda (redueix – reutilitza – recicla). Això sí, el creatiu ens obsequia amb una bonica imatge d’unes fulles d’heura sortint d’un dipòsit de benzina. El responsable de comunicació de l’empresa deu estar encantat amb la iniciativa.

 

Indecent. La filial a Barcelona d’un dels primers grups bancaris del mon està adherida a una xarxa d’empreses que participen d’unes iniciatives de l’Ajuntament de la ciutat relacionades amb l’impuls de bones pràctiques empresarials. Això no ens ha de fer oblidar que  el primer accionista d’aquest grup bancari és membre de la reialesa d’un país on els jutges dicten amb total inpunitat sentències manifestament aberrants, com ara castigar amb 200 fuetades i sis mesos de presó a una jove de 19 anys que va ser violada successivament per set homes i això perquè aquesta pobra insensata va cometre el “delicte” d’estar en companyia d’un home que no era el seu marit, pare, germà o fill: va incomplir la llei; aquesta dona havia de ser castigada. ¿Arriscarà algun dia el nostre príncep una petita part de la seva immensa fortuna i lluitarà contra les injustícies del seu país, o seguirà el seu mega-grup rentant-se la cara amb iniciatives “responsables” i mirant cap un altre costat?

 

 L’esperança és la lligadura de la submissió” (“Tractat del saber viure per a l’ús de les joves generacions”, Raoul Vaneighem, 1967)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: