Abans que res, vull explicar d’on prové l’estrambòtic nickname “einestzara”: és el resultat d’un entreteninem de l’adolescència. Un pseudònim anagramàtic (olé!) del meu nom, Jaime Pérez Santos, el converteix en Josep M. Eines Tzara.
Pel que fa al contingut, la intenció original d’aquest blog era tractar de qüestions relacionades amb el meu entorn professional, però la meva vida professional no és prou apassionant com per suscitar gaire interés; així doncs, em permeto opinar de tot allò que em crida l’atenció, amb prudència i intentant respectar les persones, no necessàriament les seves opinions. El núvol d’etiquetes, si és que he tingut prou encert classificant les entrades, us donarà una idea del que hi podeu trobar.
Per cert, el català no és l’idioma amb el que millor m’expresso, però escric majoritàriament en català per pura militància. Estimo el meu país. No ho puc evitar. Però si no hagués de viure a Catalunya, crec que també m’agradaria viure a Menorca :)
I a somriure, que al món hi ha massa gent que les passa molt, molt, putes i nosaltres som uns privilegiats del destí.

19/10/2010 at 18:14
Y com sé que és cert i que no et dius per exemple “Mari Paz Osés Jenet”? (que te les mateixes lletres)
20/10/2010 at 8:22
Perquè si tingués aquests noms tan bonics ja no m’hauria buscat un pseudònim; a més, si fos una dona m’hauria buscat un de femení com, per exemple, Inés M. Zárate Josep