Una mica de caos, sisplau

Itamar Rogovsky ha passat per la CCMA i va deixar uns quans missatges i recomanacions. M’estalviaré molts detalls perquè el Joan Carreras ja ho ha fet en el seu bloc.

Jerarquia. És un error creure que l’ordre jeràrquic garanteix l’èxit. S’han d’aplanar les organitzacions. Les línies jeràrquiques distancien el que és important.

Canvi permanent, no confondre-ho amb crisis constants.

Centralització descentralitzada. Han de conviure simultàniament “la cosa i el seu oposat”

Participació-Cooperació-Competència. S’ha de conservar la tensió entre els diferents àmbits de l’organització (polític, directiu, professional). Si qualsevol dels ens que composen l’organització predomina sobre els altres, es garanteix el fracàs. On no hi ha tensió no hi ha efectivitat (si no hi ha resistència al canvi no hi ha canvi, ha dit Rogovsky en alguna altra ocasió). 

ADN i cèl·lules mare. En un mitjà canviant, una organització necessita sempre una reserva de “caos”, de cèl·lules mare que s’aniran especialitzant a mesura que les circumstàncies ho requereixin. El caos s’anirà transformant. Si tota l’organització està especialitzada no es podrà adaptar als canvis. Es necessita una organització flexible, adaptable, però que no perdi el seu ADN. 

Desordre. L’ordre no té cap relació directa amb l’obtenció de resultats. De les obvietats no se’n obtenen resultats. Cal distingir el desordre bó (creativitat, caos,…) del dolent (indisciplina, descoordinació,…)

Nova lògica de les organitzacions: Inestructurades: Interessen els processos no les especialitzacions compartimentades. Sense límits: Globalitat (no confondre amb el concepte “Globalització”). No liderades: Es requereix un nou lideratge, basat en les capacitats i no en el poder. Sense pressupost: Els pressupostos fragmenten l’organització en interessos diferents; són un obstacle. Sense programa: Perquè dedicar esforços a seguir els programes si a llarg termini sempre s’han de refer? Sense objectius: Els objectius són un altre obstacle; un cop assolits ja no es progressa. Basades en conjectures: No fixar-se tan sols en les dades objectives quantificables; els aspectes subjectius, les ponderacions s’han de tenir molt presents.

Finances. La finalitat de les empreses no és guanyar diners. Han de guanyar diners, és clar, però per dur a terme la seva misió.

Èxit. Compte amb les empreses “potents”! Del fracàs se’n pot aprendre, de l’èxit se’n pot esdevenir superbiós i perdre de vista la realitat que ens envolta (l’Orquestra Filharmònica d’Israel va perdent abonats i el públic jove no s’hi apunta, però el model continua invariable; noves orquestres de gran qualitat van sorgint a Israel i aquestes sí que s’hi adapten als gustos actuals, competint amb l’IPO).

 Les organitzacions que no s’hi adaptin pagaran un preu molt alt.

El professor Rogovsky va agradar més o menys, però segur que no va deixar indiferent a ningú. Cal felicitar la iniciativa de l’Institut Obert de la CCMA per organitzar aquestes sessions.