Sor Isabel

El passat 28 de desembre, La Contra de La Vanguardia publicava una entrevista de Víctor-M. Amela a Sor Isabel (Maria Isabel Lora), una monja de clausura del monestir de les Madres Dominicas de Nuestra Señora del Rosario, a Daroca, que a banda de pregar, s’ha dedicat a difondre els seus coneixements de boticària, adquirits durant els anys que ha exercit d’infermera del convent. Em va semblar molt interessant una reflexió que feia sobre la salud i la moral:

 […] el cuidado de la propia salud es una cuestión moral …  

 ¿Por qué?

Si no te cuidas, al final tendrán que cuidarte otros, ¡acabarás dándoles preocupaciones y trabajo! Pero si estás sano, podrás proporcionar felicidad a los que te rodean.… 

[...]

 De todos los remedios que usted conoce, ¿cuál es el mejor?

¡Una sonrisa! Una sonrisa es más barata que la electricidad y da más luz. Una sonrisa cariñosa cura.

 Quanta raó! Traslladant i adaptant aquesta recomanació a l’àmbit empresarial, el terme cuidar la salut el podem assimilar al de dedicació i esforç, estar professionalment en forma, amb la gran amplitud d’aspectes que aquest concepte abasta. Una organització sana necessita que els seus empleats siguin generosos, que cuidin la seva salut professional. I que prodiguin els somriures i el bon humor.